DÒRICA, JÒNICA I CORINTIA

Assegut en aquelles escales, amb un agradable sol de primavera i una temperatura d'allò més afable, em ve la cap el temps transcorregut. Estem a 20 de maig i em resulta sorprenent que des del punt de referència que m'he marcat hagin passat tan sols quinze dies. Tinc la sensació que han estat molts més. Sigui com sigui, després de...

-Bon dia. Els he convocat perquè necessito ser sincer amb vostès. Seré sincer ja que amb la veritat des de l'inici tot és sempre més fàcil malgrat que, moltes vegades, creguem el contrari. Els tracto de vostè per mostrar-los el meu respecte que, potser no sigui necessari fer-ho així, però permetin-me la llicència, doncs és com em sortia al pensar...

No sabria explicar-ho gaire bé, però cada dia m'agrada més mirar el mar. El Mediterrani, aquest mar petit que tenim a tocar i que molta gent ni tan sols recorda que hi és. Últimament les seves ones són més grans, cada cop sembla més enfadat. Potser els oceans l'han informat de les illes de plàstic i això, sumat a la...

Fa moltes dies que no escric una columna. Entusiasmat amb la sortida de la meva primera novel·la publicada per una editorial, que no de la primera escrita, però sí també de la primera realment acabada si és que s'acaben alguna vegada, bolcat també en l'inici d'una altra novel·la, envoltat per les festivitats nadalenques amb el llacet del Covid-19,...

És ofensiu que costi tant trobar un sac de taronges especials per a suc que donin bon suc. O estan massa verdes, o són molt petites, o dins hi trobes una pedra. Bé, no, això et va passar amb una bossa de patates. Una pedra pesa més que una patata. Parlant de pedres, i de patates, ahir nit vas tenir...

Veig als meus fills llegint molt poc i gairebé per obligació, de vegades sense el gairebé. Passejo per les llibreries i miro primer els aparadors i després els prestatges i seccions. Observo a les joves i no tan joves, mantinc converses amb conegudes i amistats, escolto persones parlant en cafès, en cues, al carrer, afegeixo a això els currículums...

Ho lamentes, però hi ha coses dolentes que t'alegren. Ho lamentes, però tampoc molt. No pots evitar-ho, encara que ho intentes (no sempre, és cert). No saps si això et converteix en mala persona o si afecta la balança de maldat i bondat. Però de vegades t'assabentes d'alguna cosa que ha perjudicat a algú i et surt una rialleta d'aquelles...

Cauen algunes fulles encara verdes sobre el camí que s'obre pas entre l'espès bosc, format bàsicament per roures i alzines. Hi ha també, de tant en tant, un auró o un cirerer de pastor, amb els seus fruits madurs acolorint la terra i les pedres. L'heura s'acarnissa en el tronc de molts arbres i les seves lianes es balancegen en...

M'assec davant teu un cop més, com tants matins, tardes i nits que no poden comptar-se, però en aquesta ocasió no per explicar-te les històries que em passen pel cap, les paranoies que acudeixen a mi sovint, els sentiments respecte al què m'envolta, sinó per dedicar-te atenció plena i exposar-te, tan bé com sàpiga, el que sento per tu. Ho...