INSUBSTANCIALITATS

Ha plogut tant des d'aquell estiu, em pregunto si hauran caigut tantes gotes del cel a terra en 40 anys com dels meus ulls a la meva barba en 40 hores. Aquesta barba que quan et preguntava què et semblava tu feies aquell gest característic teu de decantar el cap i alçant la mà dreta per moure-la com es mou...

No és fins bastant després d'acomiadar-se que reflexiona i arriba a la inequívoca conclusió, que no per inequívoca resulta menys confusa. No va ser un comiat de pel·lícula en un aeroport, ni en un carrer amb boira ni en un cel amb lluna. Va ser un comiat en un banc d'una plaça de ciment mal ideada en la qual el...

Avui he demanar-te una cosa i crec que hi tinc dret, ja que no ho he fet mai abans. Almenys no tan directament com avui, com ara. Potser no sigui molt apropiat començar dient-te això, però durant la meva vida he suportat els teus capricis sense dir ni piu: la teva lentitud, els teus moments morts, la teva mandra, les...

Ja no tinc una vida paral·lela. Totes han anat morint, amb el pas del temps, amb la maduresa si és que això existeix, amb l'aparició de realitats cada vegada més pesants. No obstant això, guardo records de gairebé totes elles: memòries del que vaig ser, del que podia haver estat, de tot el que vaig aconseguir. Perquè les meves vides...

Pinta la meva imaginació amb els teus trets furtius. Esbossa el teu somriure en una onada i perfila la teva cara en els contorns que el sol dibuixa al mar. Dóna color als ulls en la marea mentre la ressaca et posa expressió.

Puc dir-m'ho mil vegades, en la meva imaginació o davant el mirall; puc creure que tot sortirà segons preveu la meva fantasia o que aquella improvisació ràpida i loquaç que em manca farà acte de presència i salvaré qualsevol contesa. Puc assajar un discurs eloqüent i contundent per deixar a l'altre sense paraules, amb la boca obert i parpellejant,...