Dead to me és una sèrie que no lliga gens amb mi. No és de ciència-ficció ni de viatges en el temps ni de superherois ni de distopies. És un drama. Com hi vaig arribar és un misteri. Per això és un drama de misteri. A més vaig apostar amb mi mateix, tot i saber que tenia les de perdre, que no aguantaria més d'un capítol. I vaig perdre....
Encara segueixen venent, als quioscos, lliuraments quinzenals dels nostres superherois preferits? Jo no sé vosaltres, però jo, sobre els dotze i fins als catorze o alguna cosa així, anava cada quinze dies al quiosc i em comprava el còmic de torn. Tenia amics aficionats a Green Arrow, altres eren de Batman i també dels X-Men (llavors coneguts com ...
Igual que amb Russian Doll, vaig arribar a aquesta sèrie de mini capítols plens d'esquetxos, original de Netflix, després d'investigar recomanacions en diferents pàgines d'internet. I, igual que amb Russian Doll, no en tenia ni idea de qui era Tim Robinson fins que hi vaig arribar. Resulta que Robinson és de la nova fornada de la factoria de ...
House of cards és una d'aquelles sèries que mereixen una atenció especial, per la seva qualitat i pel seu contingut. Les cinc temporades que porten els Underwood pugnant amb el poder són cada una d'elles magnífica i quan sembla que ja no poden anar més enllà, hi van.
M'havia quedat sense sèries, no literalment ja que n'hi ha a palades, però si en el sentit que ja no sabia per on anar. De vegades les veig d'una tirada i, altres, passo molt de temps sense veure'n cap. Així que vaig decidir buscar recomanacions per internet i era recurrent la recomanació d'aquesta sèrie nord-americana, protagonitzada per...
Fa cert temps ja, quan encara no comptava entre les meves possessions amb un televisor intel·ligent (anomenar intel·ligent a un televisor és com anomenar veloç a un cargol) ni amb plataformes amb sèries i pel·lícules, quan feia servir la pirateria per veure sèries en streaming (que significa transmissió), em va entrar curiositat per una...
En aquests temps en que com a usuari de Netflix em plantejo si sóc jo que he apujat el llistó o son ells que l'han abaixat, se'm va ocórrer intentar de nou vincular-me a una sèrie de caire dramàtic, anant més enllà de la meravellosa Monty Python's Flying Circus. Va aparèixer aleshores a la graella Maniac, com a mini sèrie...
Enmig del bosc, allunyats de tota civilització i amb una educació anti-capitalista i de supervivència, viu una família composta per un pare (Ben, interpretat per Viggo Mortensen) i els seus sis fills. Al morir la mare, la família haurà d'enfrontar-se a la civilització.
No en sé molt de cine com tampoc en sé massa de teatre (ja ho vaig comentar en opinar sobre Falsestuff en aquest revister), però durant uns anys prepúbers, púbers i postpúbers, se'm va ficar al cap ser director de cinema o guionista, coses de nens, moments en que llegia un munt sobre el setè art i feia males fotografies...
No en sé massa, per no dir gens, de teatre, per tant no puc fer una crítica en condicions, però crec que com a espectador (un cop cada cert temps, massa) i com a lector (llegir teatre i imaginar-me les interpretacions dels actors és quelcom que faig molt sovint), puc donar una opinió quan hi vaig.
