RELATS VARIATS

Viatjàvem en autoestop a través de llargues carreteres, sempre secundàries, envoltades de bosc o serpentejant entre valls, que escalaven turons o intentaven abraçar el mar. Una motxilla a l'espatlla cada dia una mica més corbada pel cansament, aquelles botes ja velles sobre mitjons marrons, bermudes i una samarreta tacada de suor. Jo portava la...

El laberint s'estén llarg i estret davant seu. Podria envoltar-lo i estalviar-se la possibilitat de perdre's, però aleshores no tindria tanta gràcia. I a més, per descomptat, perdria l'oportunitat gairebé única que aquest espai de la geografia de Mart li ofereix. Noctis Labyrinthus, aquest és el seu nom oficial, amb un diàmetre de quasi 1.200...

Lluita per mi

2018-10-28

Bé, obre els ulls. Et farà un xic de mal al principi. Enfoca. Així, molt bé. Em veus amb claredat? És probable que tardis una mica, però segur que el teu cervell ha començat a processar la meva veu i la reconeix. Oh, vaja, ho sento. Potser has pensat que tot era un malson i que despertaries al teu llit...

És l'hora

2018-10-23

Quan s'incorpora el cap li fa un mal espantós. No sap on és. Al seu voltant tot sembla difuminat: els arbres es confonen amb el fons, les cases unifamiliars es barregen, el terra no es veu ferm sinó com un riu d'asfalt. Tanca els ulls amb força i la foscor espurneja. L'envaeix una sensació estranya, d'absència. La seva memòria està...

La forma més clara de descriure com em sentia seria, potser, dient que el pitjor moment del dia era quan, sota un cel de lava, l'autobús em deixava al principi del camí de terra. Amb els llibre entre els braços, aquell rierol de pedres i males herbes es convertia cada capvespre en la última porta, la que separava el punt...

Envoltats per la calidesa de la nit, en un marc gairebé fet a mida, ambdós resten en silenci amb la mirada falsament perduda. En realitat, està fixa en un punt i, de tant en tant, es gira per trobar la de l'altre. Saben que només cal un pas, un apropament, un gest o una paraula i desembocaran un succés que...

L'Home Alt estira el braç i obre el palmell de la seva mà fosca. L'Orfe tremola de l'emoció, ha esperat ansiós aquest dia, avui ha hagut d'anar al bany tantes vegades que li cou l'obertura. No ha de mirar, l'adoració absoluta que sent li demana que ho faci i miri aquells enormes ulls també foscos, com la mà que se...

Té una d'aquelles tardes. La ratlleta vertical del cursor parpelleja esperant impulsos just després de la paraula "després". Una pàgina i mitja, quatre paràgrafs és el súmmum creatiu aconseguit avui i per més que les llegeix, no aconsegueix trobar-ne la gràcia. On és la fotuda imaginació que tant li desbordava fa no més d'un any? En quina part del...

Sobre aquell riu, abans que fos rierol, anys enrere, havien posat a navegar closques de nou amb veles minúscules fetes amb triangles de paper de diari enganxades a una branqueta fixada a l'interior. Després corrien al límit dels marges, sortejant els arbustos i els joncs, seguint als vaixells per l'aigua tranquil·la i afable, fins als ràpids de...