RELATS VARIATS

L'olor de roure s'escapa pel coll de l'ampolla com el geni d'una llàntia, just escoltar-se el característic soroll del suro. Des del menjador, en Miquel sent la veu de la Cassandra, asseguda a l'única butaca de la casa, els peus descalços sobre l'entapissat, els genolls flexionats en una posició impossible, dient que "que bé sona aquest soroll". La...

Avui és l'últim dia de creuer, quedarà una nit on vorejarem la costa mediterrània fins arribar a Barcelona, ​​sobre les 8.00. És un dia que ja conté certa nostàlgia, una sensació de final que impedeix, en part, gaudir totalment de l'última parada al país dels rics. Un país on els pijos són els reis, un paradís fiscal. Però...

Avui és el dia D, el dia clau, l'hora H. En primer lloc, o en segon depenent cap a on bufi el vent, perquè estem a Roma, ciutat en la que hauria volgut néixer si no hagués nascut a Barcelona i, en segon lloc, o en primer segons es ve d'orient o d'occident, perquè la nit es preveu moguda....

La salutació cordial matinal de la meva mare em desperta mentre, per l'ull de bou, es mostra un mar en calma i, de fons, la silueta de la bota italiana. El meu germà dorm en una posició de dubtosa recomanació mostrant-me, només obrir els ulls, el color dels seus calçotets. Els apunts per estudiar estan estesos sobre la maleta que...

L'entrada al port de la capital de Malta és espectacular. A priori, a ningú li crida l'atenció aquest conjunt d'illes, sembla un lloc avorrit i sense molts recursos per visitar, però quan les fortificacions angleses s'obren pas a la badia, es descobreix una filera de cases, cadascuna amb les portes i finestres pintades d'un color diferent, que...

Una de les raons per les quals cal que ens aixequem d'hora és que la capital de Tunísia, que es diu Tunísia, molt original el nom no és, està a més d'una hora en bus. A més, la policia tunisiana ha de revisar un per un els passaports dels 1.200 passatgers del Grand Mediterrani. Veiem unes cues bestials mentre...

Em desperta a les 9:00 el mòbil, la mare ens avisa que a les 9:30 s'acaba el nostre torn d'esmorzar. Fa un sol que trenca i es preveu una temperatura de fins 35 graus a Sardenya. L'esmorzar es fa pel mètode de la selva, qui arriba primer o empeny més fort, recull més menjar. Un cop surts del bufet lliure,...

Només arribar al port, una multitud de famílies i de dones grans fan cua per deixar el seu equipatge, comportant-se com si tinguessin por de perdre el seu lloc o de ser exclosos del viatge, tal que l'immens vaixell que tenim davant no pogués encabir una ciutat sencera.

Viatjàvem en autoestop a través de llargues carreteres, sempre secundàries, envoltades de bosc o serpentejant entre valls, que escalaven turons o intentaven abraçar el mar. Una motxilla a l'espatlla cada dia una mica més corbada pel cansament, aquelles botes ja velles sobre mitjons marrons, bermudes i una samarreta tacada de suor. Jo portava la...