RESSENYES

Quan portava poques pàgines de Carne de perro, novel·la que em van regalar i que té gairebé el mateix títol que un relat meu dels anys 90, Carn de gossos, vaig buscar una mica d'informació sobre el seu autor, desconegut fins ara per mi, i en algun lloc vaig llegir que era una mena de Bukowski cubà. "Ai", vaig...

Quan va caure a les meves mans, no fa gaire, El amor en los tiempos del cólera, a les poques pàgines ja m'estava preguntant (mans al cap, boca oberta, ulls com plats) com era possible que no m'hagués iniciat encara en l'obra de l'autor colombià, premi Nobel de Literatura el 1982. Per la meitat del llibre, ja m'havia fet...

Quan vaig començar a llegir Pàtria no sabia que es tractava d'un fenomen o gairebé fenomen literari del qual, entre d'altres coses, s'està preparant una sèrie televisiva. Sabia que havia tingut el seu èxit i que parlava del delicat tema d'ETA, un d'aquests temes que en altres països ja faria temps que s'aborden amb certa naturalitat, però que...

És difícil fer una ressenya d'un llibre com La broma infinita, pel fet que és una novel·la, des del meu punt de vista, summament complexa i que segurament només és apta per a persones disposades a dedicar molt de temps a llegir i a pensar sobre el que s'ha llegit. No es tracta d'una història amb la seva trama en...

Sóc un mal lector d'assaig, tant de l'històric com del polític o l'artístic i, salvant la filosofia, no n'he llegit pràcticament mai res. Quan va caure ja fa temps a les meves mans aquest llibre, el seu plantejament em va semblar prou interessant, el tema (un tema que sempre ha donat molt que parlar) m'atreia força i pensar que ho...

De vegades descobreixes que una novel·la de la que en parlen meravelles és un bluf i no entens a què ve tant d'entusiasme, i de vegades descobreixes que aquella que només anomena algú sense entusiasme està lluny de ser un bluf i en vols parlar meravelles; això és el que m'ha passat a mi amb Farishta, de Marc Pastor....

4 3 2 1 és sense cap dubte, l'obra magna de Paul Auster, magna en quant a dimensions i també en quant a capacitat i portent literari, almenys fins ara. Ell mateix va declarar que semblava portar tota la vida preparant-se per aquesta novel·la.

Descobrir a José Saramago és com descobrir una droga, un cop comences a llegir-lo no vols parar. Jo vaig tenir la sort que algú em regalés Todos los nombres (1997) i temps després em vaig comprar al Vapor Vell, la llibreria del meu poble, Ensayo sobre la ceguera, sense saber que comprava un dels llibres que més m'ha...

A punt de marxar de vacances i sense una primera lectura de capçalera, em vaig posar a indagar entre els prestatges en els que s'apilen i es barallen les obres de ficció de la petita llibreria del poble i, potser per aquelles coses que té l'univers, que confabula, o potser perquè el llom és vermell i a la portada...