El rei ha mort

2019-05-30

30 de maig de 2019

El Rei Joan Carles I ha anunciat que es retira. És molt més fàcil retirar-se quan tens un retir assegurat i, quan, a més, tampoc és que estiguessis molt posat en la feina, que diguem. La monarquia, en si mateixa, em sembla una mica anacrònica i porta la meva imaginació a temps de castells, dracs, cavallers i batalles èpiques. O sigui que, més que a temps, em porta a llegendes. Que a la democràcia actual que a alguns tant els agrada reivindicar segueixi existint un càrrec que s'atorga per herència, sense cap tipus de mèrit especial més que haver tingut la sort de ser fill del papa (i de la mama), em sembla una contradicció espectacular.


Puc arribar a entendre, encara que no ho comparteixi, que en el moment de l'anomenada "Transició", es valorés que una figura externa als moviments polítics enfrontats de llavors, podia intervenir, fer d'àrbitre o fos quina fos la raó per la qual hi va ser, però és ben sabut que va ser desig explícit del franquisme, així que tampoc és que digués molt a favor d'aquesta figura. No obstant això, a dia d'avui (30 de maig de al 2019), més de quaranta anys després, aquesta figura ja no té cap sentit i menys quan els seus discursos li escriuen els polítics (o les persones que treballen per als polítics) que manen en aquell moment. El Rei, ja sigui Juanca o ja sigui Felip, és un símbol de la incapacitat de la societat per superar traumes passats com cal. La presència, no només a Espanya sinó també a Anglaterra i països bastant civilitzats, de la figura d'algú amb uns privilegis dels que ningú més disposa (sense haver-se'ls guanyat i sense, si més n,o haver lluitat per ells), un sou públic de que pocs més disposen (sense fer oposicions) i un treball d'un esforç, almenys, qüestionable, i amb el poder que se li atorga, com deia, demostra que a la democràcia encara li falta treure tot el cos del pou.

Hi ha una frase que diu que "un rei regna, però no governa". Això és perquè estem en les anomenades monarquies parlamentàries (art. 1 de la Constitució Espanyola), el senyor de la corona és cap d'Estat, però desvinculat del poder executiu. El problema és que ho està també del judicial i no pot ser processat. És a dir, el Rei ni tan sols pot ser jutjat pels seus actes. Olé tu. Però no s'en vagin encara, que n'hi ha més. L'article 56 diu que el Rei és símbol de la unitat i permanència de l'Estat. Acabáramos. Mentre hi hagi rei, la nació estarà unida. D'aquí la por del franquisme que sense ells i la seva España es una y no cincuenta y una, de la seva Una, Grande y Libre; tenien por que sense ells igual el tinglado se n'anava en orris. A França el Cap d'Estat és el President de la República que, et voilà!, és elegit democràticament. I el seu país està més unit que Espanya.

No tinc espai, però considero important revisar el paper que el jubilat Juanca (l'imagino ara mirant les obres en diferents carrers de Madrid) va tenir durant el cop d'estat perpetrat per Tejero el 1981. Hi ha molts articles sobre això i també llibres, documentals i pel·lícules, n'hi ha per a tots els gustos (és important saber què pensen els teus amics, però ho és més saber què pensen els teus enemics, per dir-ho d'alguna manera una mica literària). Vaja, que és important saber què diuen d'un tema els que no pensen com tu. També recomano llegir una mica sobre la transició i saber que, en una sala al costat dels polítics, hi havia un grup de militars armats que supervisaven qualsevol decisió política.

M'agradaria que un dia, el rei o la reina s'aixequés i digués: no tinc aquest càrrec per mèrit propi, no m'ho mereixo, tots els diners que guanyo no es deuen al meu esforç personal, sortiré al carrer a buscar-me la vida, anul·lo la monarquia. Però és clar, no passarà, perquè el rei ha mort, visca el rei.