Contra la voluntat (o com millorar la teva vida en cinc putos passos)

2021-07-05

Algunes persones -entre elles jo mateix- pensem o hem pensat durant molt de temps que tenir cura de nosaltres mateixos és consentir-nos. I no deixa de ser veritat. El problema és que hem entès "consentir-se" en el mal sentit. Us poso un exemple ben clar amb el qual potser alguns s'hi sentin identificats, o bé per la infància que han tingut o bé pel model de pares/mares que són:

A ningú li acaben d'agradar els infants consentits: aquells nens o nenes que ho volen tot i ho volen ja, que tenen rabietes quan se'ls diu que no, que no fan el més mínim esforç perquè els has ensenyat que els ho pots donar tot quan ho demanen, que ja ho faràs tu tot per ells, que són els amos no només de la casa, sinó dels seus pares i mares. Doncs és el mateix. Si entens consentir-te en el mal sentit, acabaràs així: com un nen mimat que té sobrepès perquè no li han negat mai la bossa de patates fregides o li canvien les verdures per dos ous ferrats; que es passa el dia davant la consola de videojocs perquè així calla; que no té gairebé cap -o directament cap ni un- interès en aspectes artístics o esportius que requereixen esforç ja que no s'ha d'esforçar per res. I aquests nens i nenes, que semblen tirans quan et tracten, que acaben amb ben pocs amics perquè els manipulen, tenen una autoestima molt baixa que els impedeix acabar de valorar allò que poden fer, perquè no saben què són capaços d'aconseguir si s'esforcen, que no prenen decisions perquè les han pres altres per ells sempre.

Un cop posat l'exemple, tornem a això de consentir-se a un mateix. Consentir-se no és permetre's totes aquelles coses que et perjudiquen, és tot el contrari. Perquè quan aconsegueixes que tot allò que et fa mal passi a ser un element que tens controlat, aleshores fer-ho de tant en tant, molt de tant en tant, sí que pot ser considerat com a mimar-se a un mateix, perquè ja fas tot el demés. Ara, suposo que ho veieu, estic parlant de mi mateix. M'he maltractat durant molts anys i potser ja va sent hora de canviar-ho, oi? He tapat el mirall que tinc davant de l'ordinador, en un escriptori antic preciós situat en un petit estudi que abans era part de la planta baixa d'una casa unifamiliar en una urbanització d'un poble d'interior. He tapat el mirall perquè em distreu, no perquè no m'hi agradi veure'm, tot i que he de dir que hi ha dies que no m'agrada massa, n'hi ha d'altres en que sí que m'agrada. Som-hi:

1. Deixar de fumar. Crec que aquest és un dels orígens de molts dels altres mals que arrossego. Si fumeu, deixeu-ho ara mateix, qualsevol procastrinació al respecte és una excusa barata: que si m'espero a acabar el paquet de tabac, que si ara no és un bon moment, que si millor després de l'estiu, que si... Ara. Fes una última cigarreta o acabat el paquet si vols, però fes-ho ja. Per mi deixar de fumar és primordial perquè va associat a altres coses que també em perjudiquen i que em deia que eren petits consentiments, però no és així:. 

  • Alcohol. No em bec una cerveseta perquè així fumo, sinó que em bec la cerveseta per justificar que fumo. M'agrada la cervesa, i el vermut negre, i el vi tant blanc com rosat com negre, i un xupito de tequila i un gin-tònic i el que sigui. Crec que fumo perquè bec i que bec perquè fumo. Així que si deixo de fumar, reduiré immediatament la quantitat d'alcohol que bec. Guanyaré fetge.
  • Temps. Quant de temps perdo fumant? Molt. A la feina perquè cada horeta o cada dues horetes surts a fer una cigarreta; amb els fills perquè deixes d'estar amb ells i t'allunyes per fumar, que no et vegin; quan escric i m'aturo en plena inspiració perquè les meves cèl·lules aviciades em demanen nicotina; amb amistats que no fumen i de les que et separes perquè els molesta el tabac; amb amants o parelles que no suporten el tabac. Si deixo de fumar, guanyaré temps: imaginem que cinc minuts per hora, a setze hores despert al dia dóna un total de... (un moment que faig el càlcul mental) de: 80 minuts al dia, és a dir, gairebé una hora i mitja al dia, més de 9 hores la setmana, més de 37 hores al mes (una setmana al mes de feina dedicada a fumar!). Sí, d'acord, és un càlcul excessiu perquè a voltes fumo treballant o escrivint o amb els amics. Però no variarà massa i, de totes maneres, el resultat serà excessiu per molt que retallis. Cada retallada no deixa de ser una excusa. Guanyaré temps.
  • Petons. M'he perdut petons per culpa del tabac. Guanyaré petons.
  • Bronques i sermons. Dels meus pares, d'amics i amigues, de xicotes, dels fills (!)... Que pesats que són, eh? Collons, però és que tenen raó. Guanyaré tranquil·litat.
  • Respiració: m'ofego abans quan surto a córrer o a caminar, quan toca la pujada durant el senderisme, quan follo, quan em submergeixo a l'aigua. Els meus pulmons tenen massa espai ocupat pel fum. Els pulmons agafen aire per enviar oxigen a les cèl·lules que els dóna energia. El fum del tabac no els dóna energia. Guanyaré energia.
  • Economia. Tot i que no fumo massa (sí, fumes massa), el tabac és cada cop més car. Un paquet de liar (picadura, en català) em costa 5,20€. Suposem que en fumo un per setmana (crec que és una mica més), em gasto 22€ euros al mes en tabac. Això equival a més de 1.160€ l'any. Sóc educador social, així que cobro poc. Escriure encara no em dóna gaires calers. Porto fumant, a grosso modo, gairebé 30 anys (marededeunostresenyortotpoderós); si fem números rodons i sense filar prim: 34.880€ gastats al llarg de la meva vida en tabac (i tirant baix, que en èpoques he fumat més i tabac de paquet, que és més car i dura menys). Suposo que en realitat deu voltar sobre els 50.000€. Això són dos anys de sou sencer (que cobro poc, que sóc educador social us he dit!). Dos anys que no faré vacances, que no aniré amb els nens a llocs xulos, que no em permetré escapades de cap de setmana, lloguer de coses, sopars en restaurants, festes, regals per persones a qui estimo... Collons. Guanyaré diners.

2. Reduir la quantitat d'alcohol: tot i que penso que això ja ho aconsegueixo en part gràcies a deixar de fumar, no puc caure en la temptació de dir-me que estic bevent menys perquè ja no fumo (i em sé dir un munt de petites mentides a mi mateix). He de controlar la quantitat d'alcohol, fer que sigui realment un plaer quan em prengui una cervesa i que et pugi la segona que et prens amb amics fent un vermut.

  • Pes. L'alcohol engreixa, i engreixa bastant. Fixa't en les panxes de cervesa dels turistes anglesos o alemanys, o en amics teus que... No, fixa't en tu mateix. Tot el dia pensant en aprimar-te i després unes cerveses, uns vinets... El vi negre és l'alcohol que menys engreixa. Perdré pes.
  • Diners: quan vas al súper i et compres el paquet de cerveses o l'ampolla de vi, és una de les coses més cares que compres. Sí, mira quin tio més tacanyo, vaja amb el catalanet. Doncs escolta, em gastaré els diners que dedico a l'alcohol (i al tabac) en d'altres coses. En roba, per exemple, que semblo de fa cinc anys o deu.
  • Pixar i altres. L'alcohol és una de les diferents causes que poden provocar pedres als ronyons i fan molt de mal. Per sort no n'he tingut mai i espero no tenir-ne, m'ho han explicat. És cert que no és una causa directa o única, però ajuda. A més, amb la cervesa jo pixo molt. L'alcohol castiga el fetge, els ronyons, la sang i el cervell. Guanyaré salut.
  • Diversió. Beuré per divertir-me. És a dir, quan quedi amb els amics per sopar o amb algú interessant per desinhibir-te una mica. Com que ja no beuré tant, serà més fàcil que em pugi al cap i per tant, amb menys em divertiré més perquè, no ens enganyem, agafar el puntillo de tant en tant és divertit. Però si t'acostumes a beure, com que el teu cos hi està habituat, necessites més alcohol cada cop per aquest puntillo. Guanyaré diversió.

3. Exercici. Mira't un moment i digues per tu mateix si t'agrades. Físicament. Si la resposta és que sí del tot, no sé què fots llegint això. Si la resposta és que sí però no del tot o que no directament, estàs a l'onda. Jo m'agrado, però sé que m'agradaré més si millor el meu estat de forma. En èpoques m'he deixat molt i ho he pagat molt més. Tinc tendència a engreixar-me. Deixo de fumar i fumar aprima, deixo de beure i beure engreixa. Un a un. En el punt 4 parlo de l'alimentació:

  • Salut. És evident i tothom ho sap i aquella penya que fot broma dient que l'exercici és perjudicial perquè t'has trencat una cama o et fan mal els genolls s'estan morint més ràpid que tu. Fer exercici fa que el teu cos guanyi musculació, que el teu cor treballi més (sense passar-se, eh?), que es generin més endorfines (que ajuden a evitar la percepció del dolor, les coses et fan menys mal), dopamina (una de les principals responsables al cervell de la sensació de benestar), testosterona (que regula els nivells d'estrès) i serotonina (que lluita contra estats depressius). O sigui que vinga, a fer exercici, però recordant que tots els extrems són dolents. Guanyaré en salut.
  • Energia. Que l'energia no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma, és de primer d'ESO. I l'ESO és obligatòria i a més aquesta frase està en milers de tassetes odioses d'autoajuda i quotes ridícules a internet. L'energia que gastes fent exercici genera més energia per altres coses: per socialitzar, per treballar, per crear, per viatjar, pel que sigui. Guanyaré energia.
  • Pes. És clar, home (o dona). Si fas exercici cremes calories. Les calories de més es converteixen en greix. Si cremes calories cremes greix i t'aprimes, a no ser que després de fer exercici et fotis unes quantes hamburgueses, Frankfurt, patates fregides i merdes que porten més greix del que has cremat. Es tracta de cremar greix fins que el teu cos tingui el que necessita per viure i prou. Perdré pes.
  • Autoestima. Sí. Ho sé, sembla superficial però té que veure amb allò de mirar-se al mirall i agradar-se. Sentir-se guapo apuja l'autoestima (no en plan: me duele la cara de ser tan guapo, una mica menys). Estaré content perquè em sentiré millor, al sentir-me millor em miraré al mirall d'una altra manera, al mirar-me d'una altra manera em sentiré més guapo, més en forma i, a més, serà veritat i no només una il·lusió òptica provocada per un estat d'eufòria transitòria. Ja m'ha passat. Quan he estat temps fent exercici de forma consecutiva i m'he aprimat i les meves formes han deixat de ser tan arrodonides, m'he sentit de meravella. Però la meva voluntat m'ha fallat (per això aquest article es diu Atac a la voluntat), però prou. Guanyaré autoestima. I lligaré més.
  • Sociabilitat. Val. No ets una persona especialment sociable. Però si surts a córrer o a caminar, trobaràs gent que fa el mateix que tu i amb qui podràs compartir aquesta experiència. Aniràs a caminar amb amistats, en grups, amb parelles, amb els teus fills. No cal formar part de cap club de malalts pel running (quina mandra) o de gent que no para de pujar a Instagram les seves fotos davant del mirall del gimnàs, però hi ha grups de gent normal que fa una mica d'exercici i hi ha esports col·lectius. Apunta't-hi. Guanyaràs amistats.

4. Alimentació. Val. Que bones estan les ondulades amb gust a pernil, els quicos, les croquetes, molts menjars amb maionesa, els croissants de xocolata i les sares, aquell pastís de mantega i avellanes. Mmmm... Però no. Controla't. No cal menjar-se la meitat del plat de fruits secs que et porten amb la cervesa ni escurar el plat de braves. No cal acabar-se la pizza que han deixat els nens quan ja no tens ganes, ni repetir tres vegades de bunyols. No cal. Ho saps. Doncs para.

  • Benestar. La dieta alimentària influeix de forma directa amb el benestar físic i emocional. Independentment dels ioguis i els vegans i altres coses, està comprovat científicament. Si menges millor, el teu cos està millor i el teu cervell també. La sang flueix millor, acumules menys greixos inútils, els òrgans del teu cos funcionen amb més agilitat i treballen millor. Guanyaré en salut.
  • Pes. Hòstia, que pesat que sóc. Ja haureu endevinat que tinc un complex amb el pes, però el tema és que no faig res per millorar-ho. Mentida. Juga a dues bandes, sóc un espia doble: faig exercici i després menjo sense gana o m'aturo a una gasolinera i penso: com que avui has sortit a córrer no passa res per menjar-te una bossa de Fritos (el sabor autentico de puro maíz). O veig allà els quatre (quatre!) trossos de pizza que els nens ja no volen i te'ls fots tots, un rere l'altre perquè clar, no val la pena guardar-los o llençar-los. Doncs sí. Dieta amb menys greixos, menjar només el que el teu cos necessita, aturar-te quan ja no tens gana. Perdré pes.
  • Cuinar. A tu t'agrada cuinar. Si dediques un temps a aprendre receptes de cuina saludable, a com transformar una trista coliflor o un bròquil en una bon plat, et sentiràs millor per menjar sa i bo i, a més, hauràs après noves receptes. Guanyaré coneixement.

5. Cultura, oci i societat. Sí, sembla una secció d'un diari. Ara ja no compres mai diaris, de fet ni els llegeixes per internet. Tampoc mires les notícies, saps què passa al món per la ràdio als matins i pel què t'expliquen els amics. Aquesta secció (perdó, aquest punt), que té tres parts i sembla molt llarga, en realitat no ho és.

  • Cultura. Vas poc a museus, al teatre i al cinema. Abans hi anaves molt. Ara no. Al cinema una mica sí i al teatre molt de tant en tant. Els museus no se'n recorden de qui eres. I mira que t'agrada. T'agrada el cinema, t'encanta el teatre i t'emociona anar algunes exposicions. Doncs ves-hi. Faràs cultura, t'ho passaràs bé, aprendràs coses, faràs vida social i sortiràs de casa, tindràs més temes de conversa, sabràs més del món, trobaràs inspiració en el que han fet els altres abans que tu i millor. A què esperes. Surt més, torna a fer cultura. I si hi portes de tant en tant als teus fills no saps el favor que els estàs fent (tot i que ara es comportaran com si els torturessis). Guanyaré inspiració i sabiesa.
  • Oci. Passa't-ho bé de debò. Gaudeix d'escapades a la natura, mira paisatges, olora boscos i el mar, banya't a la platja, pren el sol, llegeix molt, mira bones pelis, escolta la música que t'agrada, fes coses que saps fer o aprèn-ne de noves, riu més, queda amb gent (ep, això va a "Societat"). Para de fer coses només quan parar de fer-les sigui el plaer: aturar-se en una roca a mirar, tombar-se en un prat o al llit per pensar o somniar despert, fer el badoc observant les ones o asseure's en un banc del passeig a mirar com passa la gent. Deixa el mòbil a la butxaca i mira'l només quan soni o quan et vingui de gust parlar amb algú. Guanyaré benestar.
  • Societat. Ja has dit abans que ets una persona poc sociable. Si tu que em llegeixes és d'aquells que té l'agenda bastant plena, passa de llarg. Però si la tens massa plena o pràcticament buida, segueix llegint. Fer vida social aporta una quantitat tan bestial de beneficis que potser no acabaríem mai, però saber estar sol és essencial. No cal ni estar sempre envoltat d'altres ni passar-se la vida amb un mateix. Tenir amics és fonamental pel benestar emocional, gent amb la que fer coses (incloent no fer res), persones amb les que compartir experiències, coneixements, diversió, temps. Surt més, queda amb més gent i perd la por i la mandra a conèixer gent nova. Només gent sana, a la gent tòxica que li donin pel sac. Passa més tempos amb els nens, fes coses amb ells, mereixen la millor versió de tu. Guanyaré emocions.

Aixi doncs, com a resum:

  • Deixo de fumar. Ara mateix.
  • Redueixo considerablement la quantitat d'alcohol. Avui mateix.
  • Faig més exercici. Mantinc el que faig i augmento la dosi.
  • Menjo millor. Des d'avui. Cerco dietes saludables i les poso en marxa.
  • Torno al cinema, al teatre i als museus durant el meu temps lliure i escriuré molt més, quedaré amb els amics i amigues en faré de nous i noves.

Tete, la vida són quatre dies, n'has viscut dos i mig i els que queden han de ser millors. Que els que has viscut no han estat malament, però en part estan condemnant els que queden a viure pitjor. És això. Et sentiràs millor amb tu mateix i, potser, aconsegueixes el teu gran objectiu a la vida, la teva missió, que és aquella que vas pensar un dia fent teràpia: jo el que vull és, quan estigui a punt de morir-me (si no em moro de cop i volta), poder mirar enrere i somriure.

Apa, plego que m'he allargat molt i em queden coses per fer avui.