El diccionari, llibre de capçalera

2018-07-12

Una de les eines fonamentals i bàsiques per tothom que vulgui escriure, és el diccionari. El de significats i el de sinònims i antònims. Aquesta eina, que ara fem servir més per Internet que en format imprès, hauria d'estar sempre al nostre costat, a mà. Una forma de veure per què, és agafar qualsevol text nostre i fent servir l'eina del buscador dels processadors de textos, mirar quants cops hem escrit determinades paraules i adonar-nos-en, que ens passarà sovint, que n'hi ha que fem servit tants cops que acaben molestant i que demostren que en ocasions anem fent sense tenir en compte la riquesa del nostre llenguatge, sigui el català, el castellà o qualsevol altre. Totes les paraules tenen sinònims, ja sigui literals o figurats. De manera que si podem evitar posar la mateixa paraula dos cops en una frase, a no ser que ho fem com a recurs literari, evitem-ho. La lectura es fa així més lleugera i enriquim el vocabulari del lector després d'haver enriquit el nostre. 

Els diccionaris, a més, ens poden ajudar a trobar expressions més encertades, metàfores més aconseguides, gràcies al fet de buscar una mica, de trobar aquella paraula correcta, aquella construcció més adequada a l'estil literari que tenim i, encara diria més, la més indicada pel tipus de llenguatge que fem servir en cada relat o història. No és el mateix escriure per adolescents que per adults, ni tampoc és el mateix relatar des d'un punt de vista culte que des d'un d'informal, no escriurem igual si fem una narració de terror que una de romàntica. Cal anar trobant la forma precisa de vocabulari en cada relat. Vol dir això que hem d'estar mirant i remirant cada una de les paraules que posem? No, tot i que hi ha autors i autores que ho fan, no vol dir això. Vol dir que cal tenir-ho present i no oblidar què és el que estem construint a base de paraules, de què estem parlant i a qui ens dirigim.

Tampoc es tracta de convertir-se en un obsessiu del diccionari, aquells paràgrafs que estan plens de paraules grandiloqüents que no entén ningú o els intents de posar un seguit de sinònims continuats per demostrar cultura o vocabulari, cosa que es pot fer puntualment com a recurs narratiu, pot resultar pedant i feixuc. De la mateixa manera, quan no tinguem clar el significat d'una paraula o si és un sinònim adequat o no per allò que volem dir, és important revisar què vol dir en un diccionari, confiar directament en que un sinònim vol dir el mateix que la paraula que volíem posar, pot fer que acabem dient el que no volíem, o que no s'entengui el que volem escriure. Com a exercici, proposo que aneu a un diccionari de sinònims o a una web de sinònims i busqueu qualsevol paraula. Posem, per exemple: interessant.

Interessant: atractiu, apassionant, captivador, incitant, original, curiós, excitant, entusiasmador, suggestiu.

Ara agafem el primer sinònim: atractiu.

Atractiu: atractívol, atraient, agradable, seductor, graciós.

Vaja, resulta que atractiu és sinònim d'interessant però interessant no és sinònim d'atractiu. Com pot ser això? Doncs perquè depèn del significat que vulguem donar-li en cada moment i també del context. Si estem parlant d'un noi que mira una noia i diu: "és algú molt interessant", pot ser que estigui dient que és atractiu, però pot voler dir que no. Anem al diccionari de significats.

Interessant: adj que interessa.

Atractiu: adj que té el poder d'atreure. Allò que atreu, que sedueix en algú o alguna cosa.

Interessar: suscitar interès, prendre interès.

Atreure: fer venir quelcom devers de si mateix.

No són iguals i malgrat tot funcionen com a sinònims en determinades ocasions, sempre en context d'allò que nosaltres volíem dir quan hem pensat que el que estem descrivint (un personatge, una situació, un paisatge) és interessant.

Els sinònims per sí sols funcionen en comptades ocasions, cal tenir present el context en el que fem servir un adjectiu, un adverbi, un verb que té significats diversos o que té interpretacions diferents. Mirar no és el mateix que veure, però són sinònims. I per últim, tinguem en compte també que no hauríem de fer servir un diccionari de sinònims castellans i traduir-ho al català, si escrivim en català, o a l'inrevés si escrivim en castellà, ja que són dues llengües diferents que tenen molts, moltíssims trets en comú, però que es regeixen per unes normes pròpies i que, per tant, una paraula en una llengua tindrà uns sinònims determinats, però en una altra llengua en tindrà alguns d'iguals i d'altres que no s'hi consideren.