El ritme amb el que em prenc una cervesa

2020-06-25

El sol rebota contra la gran ombrel·la quadrada que cobreix algunes de les taules del Bar del Mig, situat a la plaça de l'Ajuntament. Es diu Bar del Mig ja que de tres, és el del mig. El porten una parella el fill de la qual fa hoquei en línia amb els meus dos fills. El germà d'ella acostuma a estar per allà, un dels sospitosos habituals. Jo sóc el germà del mig, de tres. Tres bars, tres germans. He demanat una canya, passa una brisa agradable que mou les fulles dels plataners. Nens amb patinets o que juguen a pilota fan augmentar el volum dels qui parlen a les taules, gairebé totes plenes. Alguns coloms intenten fer-se amb restes de menjar que han caigut a terra. Amb el desconfinament, la gent surt més, ha coincidit amb el temps estiuenc i una cervesa en companyia ve més de gust que mai. I aquí és quan penses, d'una forma bastant ximple: de què depèn el ritme amb el que em prenc una cervesa?

Evidentment, per descartar-ho ja de primeres, hi ha el factor del què faràs després. Una cosa és asseure's sabent que tens poc temps doncs has quedat en un altre lloc, l'altra és fer-ho perquè no tens pressa, ja sigui perquè no has d'anar enlloc, ja sigui perquè simplement has arribat més d'hora i estàs esperant a algú que s'asseurà al teu costat i es prendrà una altra cervesa o el que sigui. En el primer cas, la cervesa la prens a glopades llargues o a curtes però sovintejades; t'aixeques, pagues, te'n vas. En el segon cas, fas un primer glop i observes l'entorn, l'escuma es va reduint, les bombolles pugen en un bonic joc de colors. Si no esperes ningú, és poc probable que la primera cervesa voli ràpid i en vingui una altra o, si en ve una altra, és de forma tranquil·la, sense gaire possibilitats que et pugin al cap, dones temps al teu cos a assimilar-la. I és possible que recordis aquell primer glop que et va semblar terrible, amarg i desagradable i et va fer pensar com podia ser que el teu pare begués tanta cervesa, que tanta gent en prengués. Però també et va semblar espantós el primer glop de cafè i ara t'és imprescindible als matins i després de dinar. I també et va semblar horrible la primera calada d'una cigarreta i mira, sembles un imbècil fumant, per això ho deixaràs ja, últim paquet, aquest cop sí, hi ha coses (persones) que es mereixen que deixis de fumar: tu per començar, els teus fills en segon lloc i els petons sense regust de cendra, de benzè, d'amoníac. Hi ha vicis absurds, però fumar s'endú la palma: no et col·loca, no et desperta, no t'extasia. Com va dir aquell expert en drogues que vas conèixer en aquella feina que tan bé vas fer ateses les circumstàncies i tan poc et van valorar, és la droga més idiota que existeix.

I potser assaboreixes, perquè les assaboreixes, la canya tirada pel David o la Núria rere la barra, obres el llibre i et poses a llegir o bé et quedes pensant en una de les coses que més t'agrada pensar: què hauria passat si... És clar, no pots saber-ho, però és un joc que t'entusiasma, que et permet jugar amb la mentida dins la veritat, a tu que gaudeixes com un beneit incrustant la fantasia en els plecs que ofereix la realitat. És curiós, o potser aquest no és el terme, com alguns moments et semblen clau, com algunes decisions (bàsicament seguint una mena d'algoritme binari de sí i no, de uns i zeros) creus que són punts d'inflexió en la teva vida. Un altre glop de cervesa. Una cosa et durà a l'altra i tindràs una idea, alguna cosa per escriure, que apuntaràs a la teva llibreta que es desmunta amb el bolígraf amb el que també, per l'altre costat, toqueges el mòbil o ho escriuràs amb els teus dits maldestres en el teclat d'aquest aparell que ens domina o ho gravaràs en un àudio parlant fluixet perquè els veïns de les taules properes no et sentin, com si no tinguessin res més a fer que escoltar-te a tu.

Si esperes algú, la cervesa té més números de gairebé no haver estat tastada més que un o dos glops, tres si ha tardat massa en arribar o tu hi ets des de massa d'hora. I aleshores aquí entra en joc un rellotge nou. La persona o persones que t'acompanyen tenen pressa? O no en tenen però són de les que beuen ràpid i els agrada demanar-te una altra ronda a tu quan es disposen a demanar-la per a elles? I si s'ha demanat una cervesa sense alcohol (cosa que et descol·loca més que demanar-se una Coca-Cola o un Vichy o...) i et diu: és que he de conduir. Això ja et diu que no té intenció de quedar-s'hi gaire estona i penses: doncs ara no agafaré i m'emborratxaré sol. I si l'altra beu com un llimac (beuen gaire els llimacs?) vol dir que... Quines coses a pensar, home, gaudeix de la teva cervesa, gaudeix de la companyia per poca estona que sigui i abans o després o en ambdós casos, gaudeix de la teva pròpia companyia, que t'ha costat aprendre a fer-ho, bandarra, que ja en sabies però ara la gaudeixes més que mai, així que brinda per això i demana una altra canya.