El triomf del suc de taronja

2020-10-16

És ofensiu que costi tant trobar un sac de taronges especials per a suc que donin bon suc. O estan massa verdes, o són molt petites, o  dins hi trobes una pedra. Bé, no, això et va passar amb una bossa de patates. Una pedra pesa més que una patata. Parlant de pedres, i de patates, ahir nit vas tenir un indici de depressió, te'n recordes? Estaves ja estirat al llit i et costava dormir, notaves el matalàs viscoelàstic (elasticitat viscosa, viscositat elàstica, sigui com sigui no resulta una evocació agradable, dins la màrfega una massa gelatinosa que es mou i remou amb la teva respiració). Al cap d'una estona la mà que reposa sota el coixí, també viscoelàstic, se't comença a adormir. Què somiarà una mà quan s'adorm? Els seus somnis eròtics seran les palles o millor tots aquests records que t'ajuden a tu en els teves palles?

Arriben a tu alguns pensaments negatius, ha estat una setmana estranya, una cosa buida. No has tingut ni un polsim d'inspiració i tampoc has complert allò que la inspiració t'agafi treballant, frase atorgada a Picasso. Has escrit poquíssim, tot i que en el teu interior hi ha algunes idees interessants: la de el reflex, la de les cites i sobretot la de la fi del món. El teu gran projecte. Sí, la qüestió és veure si el teu projecte és gran o tu ets massa petit. Però no es tracta tant de la manca d'inspiració com de la manca de voluntat, i la manca de voluntat t'ha portat -mà adormida sota el coixí, la forma del teu cos marcant el matalàs- a pensar que potser estàs una mica deprimit. Mai ho has estat així que no saps com és. No obstant això, ho has buscat (pàgines especialitzades, res del primer que apareix en el cercador) i resulta que la manca de voluntat és una de les característiques o dels símptomes més preclars de la depressió. Merda. Llavors et dius que no, que demà et lleves i ja veuràs quina voluntat, quina energia, quina força, quina constància en el treball.

I t'has aixecat, sabent que centenars o potser milers de nits abans ja t'havies enviat a tu mateix aquest missatge, i t'has pres un suc de taronja, de taronges petites i una mica àcides, dures, així fer-se un suc amb una espremedora manual costa. Però va bé contra la formació de pedres al ronyó, redueix el risc d'infart, disminueix el colesterol, combat la tendència a l'obesitat, millora el tracte intestinal (passes de tractar-lo de tu a tractar-lo de vostè, potser) i molts més beneficis que has trobat en un web -especialitzada, no generalista- i t'e'l prens ràpid mentre la cafetera comença a treure fum. Gràcies a la ràdio saps que fa fred i no és que tu sentis fred. Vinga, et dius seguint el missatge d'ahir nit que va aconseguir evitar la paranoia depressiva que mai abans havies experimentat, si descomptes les crisis breus de moments dramàtics que millor no recordar ara.

I t'actives. Treballes, busques feina perquè aquesta et motiva poc i està mal pagada, crees un portafoli per presentar el què fas, el què saps fer, el què realment t'agrada saber fer. Després treballes una mica més. El millor de matinar és que quan ja has fet moltes coses encara és d'hora, el dolent és que després, poc després de sopar, ja estàs cansat. Et preguntes -i et retreus- per què necessites tenir aquests moments dolents, aquests atacs de automalrollisme per activar-te de sobte. Recordes aquesta frase que ja has repetit més vegades en els teus escrits: només els que es mouen sobreviuen, doncs fes-ho, collons. I mentre ho fas, assaboreixes encara l'acidesa i el gust agradable del suc de taronja.