Follem?

2018-09-24

Quan portem més o menys deu minuts de moviments bruscos sobre el llit, comença a emetre una espècie de xiscles que es barregen amb esbufecs. Encara que la meva experiència sexual no és digna ni d'un trist tercer premi local, he escoltat suficients sons de plaer com per poder classificar-los. Aquest és diferent. Fa la sensació que està posseïda pel diable i durant uns instants em sembla que fins i tot posa els ulls en blanc i si ha de parlar potser es posi a fer-ho en llatí al revés o vés a saber com. Malgrat tot, no parla, crida, crida de tal manera que he de tapar-li la boca amb les mans. És ple agost i la finestra de l'habitació que dóna a un escarransit celobert és oberta de bat a bat. Abans que es posés a cridar, se sentia de fons un televisor o una ràdio d'alguna veïna. Aquells sorolls seus augmenten encara més la meva excitació i tinc la sensació que estic fotent el clau de la meva vida.

Els seus cabells negres es troben escampats sobre el coixí com un ventall, els llavis gruixuts es van tancant i obrint entre so i so, els pits se li moveu a un ritme constant i alhora variable, el que marca la seva respiració xocant amb les meves envestides. Suem. I la suor dóna un toc brillant a la pell torrada pel sol de la Costa Brava o, qui sap, pel de la Barceloneta o qualsevol altre lloc de la costa. Poc en sé d'ella i en aquests moments poc m'importa. El ventre, el seu ventre és llis i perfecte i tants petons i llepades que ha sofert per culpa meva fa uns instants. Les cames, unes cames potser massa primes, em pressionen la cintura amb força. Una gota de suor meva cau sobre el ventre morè i veure com es desplaça fins al melic em supera.

Em demana que no em corri encara, endevinant que estic arribant a un punt culminant. Afluixo el ritme, de fet m'aturo i ens estem una estona sense sacsejades. Només faig uns petits cercles, vaig sentir en una pel·lícula dolenta que això agrada a les dones. Ella recupera la respiració i somriu, el Diable s'ha calmat. Les dents semblen més blanques contra la pell fosca. No puc evitar-ho i la beso, no un petó d'aquells amb llengua que sembla que tinguis ganes de clavar-te a la parella o mossegar-la i que tant hem practicat abans. Ara és un petó suau, amb llengua, però melós.

Canviem de posició i ells es posa damunt meu. A contrallum, d'esquenes a la finestra oberta amb la claror esmorteïda de mitja tarda filtrada, tota la seva silueta se m'assimila magnífica i em concentro en aquesta imatge. No em dóna tems, s'inclina per mossegar-me el lòbul de l'orella, una de les coses que més m'exciten i em complauen i em fan vibrar, i de nou més atacs de possessió diabòlica que enfonsen el matalàs i fan grinyolar les molles. Ah, no, que aquest llit no té molles.

"Correm-nos junts", diu, amb una veu tan trencada que m'espanta. Desitjo coincidir amb ella en l'orgasme, més per com es va desenvolupant tot que no per recordar la meva última parella, amb qui els orgasmes simultanis eren més que improbables (fins ara he pensat que són un mite). Què deu estar fent la Carme, ara? Follar com jo no, segur. Prou, fora aquest pensament i mira què tens davant, idiota! És al mirar-la, com pressiona els seus llavis, ulls tancats, respiració pel nas estilitzat una mica tort, sorollosa (la respiració, no el nas), que em comença a venir. I quan es posa a cridar de nou tota la concentració se'n va en orris i tinc un orgasme collonut. Potser perquè portava mesos sense follar, potser perquè no ho havia fet mai amb una noia com ella, gairebé perfecta (cames massa primes, nas tort) a la que he conegut en un lloc d'aquells on somnies a conèixer algú com ella; potser perquè jo vull creure-ho i punt. S'estira al meu costat somrient i suant i jo em trec el preservatiu que ara és un plàstic llefiscós. Es posa a riure, la miro estranyat i segueix rient. "Ho sento, m'acostuma a passar, no ho puc evitar després d'un bon orgasme". Es queda quieta i es relaxa, amb el somriure de dents una mica tacades pel tabac i la mà a la panxa (aquella panxa!) i les cames estirades, respirant. Mira el sostre. Ja no espero que digui que ha estat la hòstia, el fet que afirmi que té atacs de riure després de bons orgasmes ja em va bé. Em ve al cap aquella estadística que exposa que no sé quin tant per cent de les dones fingeixen els orgasmes. Culpa nostre, i culpa seva per no aturar-se i dir-nos com fer-ho per tal que deixin de fingir, penso en aquell moment. Després pensaré una cosa diferent o no pensaré res. Sempre m'ha agradat considerar-me un bon amant, totes les dones amb les que m'he ficat al llit han volgut repetir. Jo també, menys amb aquella noia, la Rosa, així es deia.

Quan m'aixeco a tirar el condó em surt mig somriure infantil i estúpid, humà. El plaer de la feina ben feta. Pujada d'autoestima. Tiro el plàstic humit a la paperera després de fer-li un nus, com si els espermatozous morts s'haguessin d'escapar, milions de mini-jo fugint pel barri. Agafo aigua de la nevera i torno a l'habitació. Ara ella està incorporada, fumant. Encenc una altra cigarreta al seu costat i la miro. Sembla obligatori fumar després del sexe, inclòs després d'una palla. Passem uns minuts en silenci, entra una brisa tan lleugera que és gairebé imperceptible, se segueix escoltant de fons un televisor o una ràdio. Apago la cigarreta al mateix temps que ella.

Em demana que la toqui, no és necessari que ho repeteixi. Passo lentament la mà pels seus turmells, pujo per les cames massa primes, morenes, a poc a poc. Les cuixes, que no estan tan fresques com la primera vegada que les he tocat, es mouen una mica, m'obre el seu sexe. Però me'l salto i amb la punta dels dits acaricio el seu ventre (aquell ventre) i ella comença a respirar amb més força. Torno a estar calent. Els pits, ara un ara l'altre. Li beso el coll, els mugrons, el melic.

"Follem?", pregunta ella per segona vegada aquella tarda.

Aquest cop és més brut, si és que el sexe pot ser brut, s'acosta més a fornicar que a follar i queda a anys llum de fer l'amor, si és que no és tot el mateix. Després de les llengües i els llavis en els sexes contraris i d'inicis de masturbació, follem. Primer de costat, després ella al damunt, després ella de genolls. Mai he sabut els noms de les postures sexuals. Percebo com al celobert es forja el silenci veïnal quan es posa a cridar de forma molt més exagerada que abans i ella mateixa s'obliga a esmorteir els gemecs prement el rostre contra el coixí xop. El llençol de sota s'enganxa als nostres cossos mullats. La tinc d'esquena a mi i no li veig la cua de Diable, es menjarà el coixí si segueix així. Concentra't, burro! I són els sons més que res el que m'impulsa a acabar, per segona vegada aquella tarda. "Ajuda'm a mi, ara", diu girant-se de cara. Amb la llengua i els dits alternant cony i anus i també ambdós a l'hora, ella també arriba a l'orgasme per segon cop, aquella tarda. Ha estat un clau més llarg, més costós al ser encara recent l'anterior. Però a la meva autoestima això li importa un rave, està pels núvols. Silenci. Em tremolen les cames, estic rebentat, esgotat, feliç.

Quan torno de llençar el segon preservatiu, nus inclòs, ella està d0esquena. El seu cul, ara m'adono que no està massa proporcionat amb les cames primes i el ventre llis, em fa tancar els ulls per no tenir un atac i voler posar-m'hi de nou. Necessito un temps per recuperar-me, penso. Després potser ens donem els números de telèfon i aquestes coses, potser és la dona de la meva vida i no només el clau de la meva vida. Parlo del seu físic perquè és el que tinc davant i no la conec, en sé més del seu cos que de qualsevol altre aspecte.

He anat a la tenda de llibres de segona mà on la vaig veure per primera vegada, amb la clara intenció de tornar a coincidir. L'he trobada, m'he presentat amb la meva matusseria habitual i al cap de poc xerràvem fent un cafè. Després érem a casa meva repassant els lloms dels llibres de la meva petita biblioteca fins que ella m'ha mirat i ha preguntat: "Follem?". I jo he somrigut com un imbècil i he contestat que d'acord, com si ella m'hagués preguntat quin temps fa i jo hagués dit que plou. Sempre he somniat enamorar-me d'una noia en una llibreria, i de segona mà per acomplir més tòpics, però les he conegut a la universitat, a la feina o a través d'amics i amigues. Ara que ho penso mai he lligat a les discoteques. Del desconeixement absolut al coneixement del plaer. Estic fet un filòsof de butxaca. Potser ara estic enamorat d'ella, encara que només fa unes hores que ens posàvem a parlar i malgrat que ens havíem saludat la vegada anterior a la llibreria. No home, no, què n'has d'estar enamorat. Ja vaig estar-ne, fins als ossos, com un idiota, de la Carme. I mira amb qui acabo de follar ara, dues vegades. Perquè és una noia culta, divertida (ja sé dir quelcom d'ella a més de descriure el seu cos, encara que són adjectius precipitats que em porta la intuïció) i que ara descansa bocaterrosa, mirant-me, i que somriu i em pregunta, per tercera vegada aquella tarda que es tanca: "Follem?".

Aquest relat, va ser seleccionat per formar part del llibre "Relatsencatala" d'Edicions La Quàdriga, 2005.