Insecte

2019-06-07

Divendres, 7 de juny de 2019

Cada matí, per anar a treballar, faig el mateix recorregut. El camí que segueixo és més llarg que una altra opció, però em genera més simpatia. Pujo a la part alta del poble, prenc la carretera estreta que l'uneix al següent direcció oest, creuo part d'aquest poble veí i després enfilo la carretera per la que em planto al tercer poble, on s'ubica el meu lloc de treball. En els dos semàfors m'entretinc mirant les cares que treuen el cap per sobre els volants dels que vénen en sentit contrari. Un fet absolutament intranscendent, aquest matí, m'ha portat a escriure aquesta columna.

Al primer semàfor, que m'ha deixat avui just al mig del pont sobre l'autopista, un petit insecte, que em declaro incapaç d'identificar per ser un ignorant com sóc, s'ha posat a la finestreta del conductor, just al costat del meu colze esquerre. Era un insecte gris, de cos allargat i cap petit, les ales no se li diferenciaven de la resta del cos. Automàticament, en ser jo valent i agosarat, he pujat el vidre, fins ara lleugerament baixat, per evitar que entrés al vehicle. Òbviament la bestiola ni s'ha immutat i s'ha posat a caminar per la goma negra per la qual llisca el vidre, potser pensant: tranquil, home, que no he vingut a molestar-te. Com si busqués seient en un autobús, l'insecte s'ha col·locat a resguard del vent, just al marge interior del mirall retrovisor. Sabia que estava a punt d'arrencar. He baixat el carrer que creua el poble veí i l'animalet encara hi era, no m'ha semblat observar que tragués un diari tipus The Antcity Times ni que obrís un mòbil per mirar el Insectwitter o el Facebug. En girar la cantonada i prendre el carrer que comunica el poble veí al meu amb el veí al meu veí, la bestiola ha saltat del retrovisor sense acomiadar-se. En el segon semàfor, m'ha donat per pensar que la bestiola, efectivament, m'ha fet servir com a transport gratuït. Potser en una visita a un familiar, per què anar volant si pot agafar un taxi sense cansar-se i sense pagar. La intel·ligència d'aquest invertebrat s'ha engrandit en la meva manera de pensar, he suposat un raonament segons el qual ha saltat just en girar jo la cantonada no per un efecte del vent o per estar cansat del viatge, sinó perquè efectivament sap que m'estava desviant del trajecte que a ell o ella li anava bé i per tant, m'ha abandonat, potser en un salt que l'ha portat al cotxe de darrere o dos cotxes més amunt, que han seguit baixant.

En el supòsit d'una intel·ligència superior a la que els atorguem, pot ser que l'insecte fàcilment aixafable amb un dit ens vegi com a éssers endimoniadament complexos, i uso l'adjectiu endimoniat expressament i, en aquesta complexitat, pot ser que també ens vegi una mica estúpids. Tots els éssers vius, menys l'humà, saben que la simplicitat i la funcionalitat són garanties d'èxit per damunt de la complexitat i la dissertació. M'he adonat llavors que la immensa majoria dels cotxes que pujaven en sentit contrari anaven amb una sola persona dins, que gairebé cap somreia, cares de circumstàncies, de desitjar estar en un altre lloc en aquest moment, fent una altra cosa. En un exercici d'imaginació, aquesta imaginació a la que porta l'avorriment de la monotonia, m'he vist deixant de ser persona, sortint de darrera el volant, convertint-me en aquest insecte i sortint a volar entre els cotxes, mirant aquest tram d'humanitat, la del semàfor i els edificis propers i percebent que, en certa manera o en el conjunt de les maneres, és tot bastant absurd: desplaçar-se per treballar en un lloc on la gent es desplaça per treballar a un altre lloc on la gent es desplaça per... Anar en les nostres màquines de llauna contaminants, sols i descontents en general, complint amb el que ens han intentat convèncer que és un "deure", que és el "correcte" o, pitjor encara, que és el "normal ". Be the system, feed the system (sigues el sistema, alimenta el sistema, no sé per què ho he posat en anglès, suposo que per fer-me l'interessant). Quan el semàfor s'ha posat en verd, he deixat de voleiar entre els cotxes i he tornat a seure rere el volant, però crec que no he tornat a ser persona, m'ha agradat ser insecte.