La carrera del coix i el mentider

2019-06-09

Dissabte, 8 de juny de 2019

Una de les frases que més recordo del meu pare és la que diu que "s'atrapa abans a un mentider que a un coix". Es pot endevinar que vaig sentir aquesta frase en diverses ocasions ja que de petit jo era bastant mentider. El curiós és que amb el pas dels anys, fins al dia d'avui, em pregunto per què ho era i no arribo a cap resposta satisfactòria.

La mentida forma part de nosaltres des de ben petits. Quan la meva àvia m'assegurava que ella no mentia ni havia mentit mai, no me la creia. Potser no ho feia ja que en aquells dies jo en deia moltes, no ho sé, o potser perquè fins i tot avui, estic convençut que tothom ha dit mentides, petites o grans, moltes o poques. El dia que vaig deixar de mentir, en el meu cas, va ser un dia assenyalat. Tampoc ens pensem ara que mentia més que parlava, no és el cas, però sí que deia algunes mentides i no crec que m'equivoqui molt si dic que l'origen d'aquesta necessitat de dir falsedats surt del fet que sempre vaig ser un mal estudiant i, quan em passava estona a la meva habitació i no havia fet els deures, davant la pregunta de "ja has acabat?", deia que sí. Ocultava les meves evasions de les tasques escolars i, com a conseqüència, el meu fracàs escolar, inventant. Tot i que vaig acabar traient-me una carrera i altres estudis, podria dir-se que en el meu cas més que un fracàs escolar va ser una postergació constant de l'èxit, relatiu, del meu caminar acadèmic.

Com deia, un dia vaig decidir deixar de mentir. Pot semblar improbable, però va ser així. Vaig tenir ajuda externa, d'una banda una certa quantitat de mentides dites per altres persones m'havien fet un mal considerable i, per una altra, van influir en mi diferents reflexions que em van fer veure no només com d'estúpid és dir mentides, sinó que a més, danyen sempre més que la veritat, a un mateix i als altres. Fins i tot les famoses mentides pietoses, aquelles que en teoria es diuen per no fer mal o per mitigar un cop, en realitat tampoc ajuden, és una forma d'autoengany per no haver d'afrontar el dir una veritat, no deixa doncs de ser por a la reacció de l'altre i, sobretot, por a com tu t'hi enfrontaràs.

No sé si totes les mentides, tard o d'hora, acaben sortint a la llum. Suposo que no, que moltes d'elles queden encobertes i no es descobreixen mai. Altres es desvetllen quan ja és tard per al mentider o mentidera. I en certa part m'adono que potser aquesta columna d'avui sembli un exercici d'autoajuda o un sermó, però no és així. És un exercici de mirar cap enrere i adonar-se que, des que vaig deixar de fer-ho, estic molt més tranquil.

He imaginat, mentre pensava en com escriuria això, una cursa entre un mentider i un coix, una mica com la competició entre la llebre i la tortuga. No la descriuré que això sí que semblaria una diatriba. És cert, però, que la veritat mai es queda a la motxilla, un cop l'has dit vas més lleuger, en canvi la mentida sempre es queda allà, ho sé per experiència. Ja em direu sinó perquè segueixo sentint-me estúpid quan els meus pares va trobar una burilla flotant al vàter, van seure amb mi a taula i em va preguntar si la burilla era meva. "Meva? No, què va, però si jo no fumo." "Martí, m'agradaria que em diguessis la veritat"; "De veritat, que no és meva, que jo no fumo." Collons, tio, que no fumava ningú en aquella casa, la meva mare ho va deixar quan jo tenia 8 o 9 anys i ell no havia fumat mai, i el meu germà només comptava amb 5 o 6 anyets!

A part de la motxilla, haver mentit en ocasions em va crear certa fama. Es va trencar un plat de ceràmica mexicana que penjava de la paret i em van culpar a mi; per molt que vaig assegurar i vaig dir la veritat sobre que no havia estat jo (de debò que jo no vaig ser), no em van creure. El conte del pastoret mentider. En certa manera, dir mentides es pot justificar quan ets petit, ja que les dius i al principi ningú creu que menteixis, de manera que et funcionen i repeteixes. No sé, jo vaig deixar de dir-les pel dany que em feien a mi les dels altres i no volia ser així, encara que la temptació hi va ser fora rondant, fa temps que ni la veig ni la sento i tinc clar que estic guanyant la cursa, tot i anar coix.