La literatura per a adolescents

2018-11-10

Actualment, tal i com està el mercat, les editorials, sobretot les grans, tenen tres tipus principals d'apostes, si anomenar-ho aposta és adequat, que probablement no.

La primera d'elles és la aposta ferma pels noms i cares ja conegudes. Cada una de les grans editorials (aquelles de les que sempre veus llibres als prestatges de totes les llibreries, a la taula de les novetats, amb edicions treballades i portades atractives, amb tirades de milers d'exemplars) tenen alguns/es autors/es que lis asseguren la jugada, ja siguin nacionals o estrangers. Aquests són els que els donen beneficis, els que eixuguen el dèficit que genera l'altre costat de la balança, amb molts, moltíssims títols que amb sort arriben a cobrir despeses. A part d'aquestes autores i autors ja coneguts, hi ha els mediàtics (tertulians, periodistes, polítics, vividors dels realities, tuitaires, youtubers, instagramers i alguns que em deixo); vendrà més un famós encara que el llibre sigui una porqueria literària que no un bon llibre d'un desconegut. La resta és publicar molt, sempre garantint certa qualitat i, per damunt de tot, certa comercialitat i també mantenint una línia editorial d'acord amb cada col·lecció, que dóna lloc al segon dels tres tipus d'aposta.

La segona aposta, doncs, és la que de que soni la flauta. Sí, queda lleig dit d'aquesta manera i crec que en una entrevista els editors i editores ho negarien. Però un dels motius pels quals trobem una sobreoferta de llibres és que cada any, fins i tot cada temporada, surten un títol o dos que resulten un èxit de vendes inesperat. Inesperat per a l'autor o autora, que segurament somniava amb això (però no confiava que així fos) i inesperat per l'editorial que, de sobte, veu com necessita segones i terceres edicions amb molts més exemplars. Aleshores aquestes novel·les passen al modus bestseller, la següent edició és més luxosa, apareixen ressenyes per tot arreu, es parla de la novel·la als mitjans i, és clar, això en multiplica les vendes. Gairebé amb un 100% de seguretat, aquest autor passa ja a formar part del primer grup, doncs a partir d'ara les obres que tregui seran un èxit garantit, potser mai tan gran o potser més, però ja no suposaran pèrdues. Com a exemple d'això tenim La catedral del mar, d'Ildefonso Falcones o encara més llunyana, la saga de Harry Potter (ben conegut és que l'autora, J. K. Rowling, va passar per un munt d'agents i d'editorials que la descartaven fins que un va dir que bé, que per porvar no passava res). Harry Potter serveix per arribar a la tercera de les apostes de les editorials: la novel·la juvenil.

És precisament des de l'espectacular boom de la saga de l'aprenent de mag que la novel·la juvenil s'ha convertit en una jugada més que segura per editors i editores. Si abans ja era una bona jugada, l'alumne de Hogwarts va elevar la publicació de novel·les destinades a preadolescents i adolescents fins a Mides de la literatura. Això vol dir que ha millorat la qualitat? No, per desgràcia la qualitat i la quantitat porten renyides molt de tempos. La novel·la juvenil, aquella destinada a nois i noies entre, posem, els onze i els disset anys (curiosament les edats per les que transita en Potter a la seva saga) es ven més que la destinada a adults, els seus números són millors i quan tenen èxit, l'explosió és tan gran que fa ombra als bestsellers per a majors d'edat. Evidentment hi ha excepcions o, més que excepcions, hi ha exemples de casos que estan al mateix nivell. Els llibres de Dan Brown es venen a cabassos, la saga de Cançó de gel i foc de J. R. R. Martin ha convertit Gigamesh en un gegant editorial quan abans era només per a freaks (no tinc res en contra dels freaks, me'n considero un, de fet, en certa manera).

Però hi ha una afirmació que pot sortir d'aquesta tercera aposta que, per a mi, ja val molt la pena: gràcies a Harry Potter els adolescents llegeixen més. Sí. És veritat. I és collonut. La discussió sobre la quantitat i la qualitat la deixo per a un altre article que potser no escriuré mai; però que nois i noies que en l'actualitat, gràcies i per culpa de les tecnologies, ho tenen tot més ràpid, més curt i amb menys esforç es posin a llegir totxos que van de les cinc-centes a les vuit-centes pàgines o que llegeixin d'una tirada sagues de tres a set volums, em sembla una notícia boníssima. Les tecnologies, les xarxes socials bàsicament, han atrofiat en part el concepte de lectura i ens han fet prendre com a certa aquella frase de que els joves ara llegeixen perquè estan mirant el mòbil (aquí necessito la imatge aquella d'en Travolta a Pulp Fiction buscant l'interfon a la casa d'Uma Thurman).

Es pot discrepar però, en la meva opinió, mirar el que algú a teclejat al mòbil (missatges instantanis, petites notes, enllaços i d'altres) no té res a veure amb llegir un seguit de frases que donen sentit a un paràgraf, una sèrie de paràgrafs que donen sentit a un capítol i un seguit de capítols que donen sentit a una novel·la. Llegir una novel·la, un relat o un conjunt de poemes, una obra de teatre o un guió per mitjans audiovisuals, no només és divertit sinó que a més a més estimula la intel·ligència amb un conjunt de beneficis tals com ara que desenvolupa la imaginació, crea hàbits de concentració, desplega el sentit crític, proporciona capacitat d'anàlisi, millora el vocabulari, l'expressió oral i l'escrita, poleix faltes d'ortografia, facilita l'argumentació del pensament i promou la reflexió; sense oblidar potser l'aspecte positiu més important: influeix en la construcció d'un mateix. I això en una etapa com l'adolescència en que ens construïm com a individus, és vital.

I aquest és, potser, el punt clau que explica l'èxit de la literatura juvenil des del canvi de mil·lenni fins avui. Ja hi havia literatura juvenil abans, ha existit gairebé sempre, igual que la infantil, però com hem dit anteriorment, l'autèntica estampida d'aquesta literatura neix aproximadament l'any 2000. Es calcula que els set llibres de Harry Potter (Harry Potter i la pedra filosofal es va publicar el 1997) freguen els 500 milions d'exemplars venuts. El factor o un dels factors de l'èxit que realment influeixen en l'esclat és la necessitat dels adolescents i les adolescents de sentir-se identificats amb algú, de tenir un model. Sí, sí, ja sé que aquí sortiran els que es creuen rebels dient allò de "jo m'he fet a mi mateix", "jo no tinc models" i tal i qual, afirmacions semblants al discurs del que deia ser un graduat a la universitat de la vida. Que no, que tots hem estat adolescents (o encara ho som) i és l'etapa de la construcció d'una identitat per la qual es cerquen referències i de les que se n'absorbeix el que més ens agrada, el que més ens convé o el que més ens beneficia en cada moment, bàsicament, el que més ens identifica. I això és el que explota, amb més o menys encert, la literatura juvenil.

Quant més s'acosta el o la protagonista d'una novel·la al que sent o pensa el lector adolescent, més garanties d'èxit. No només això, és clar, però això dóna el pas perquè el lector segueixi passant pàgines. Quan som adults mirem més (o hauríem de mirar més) la qualitat del text, la coherència de la trama, la profunditat dels personatges; quan som nois o noies, ens agrada l'acció i els drames adjacents a una etapa de crisi com és l'adolescència, entenent crisis com a procés de canvi. Quan parlo d'acció no es tracta només d'aventures del tipus persecucions de cotxes o córrer perills en laberints i galàxies; es tracta de moviment, d'un no parar. I es pot aconseguir una novel·la en la que hi hagi molta acció i a l'hora moments reflexius, de deteniment, de pausa. El lector jove vol que la història no s'aturi, no li van les descripcions detallades ni les abstraccions intimistes, les dissertacions filosòfiques o morals ni les particularitats primmirades. Això vol dir que no n'hi ha o que no n'hi hauria d'haver? No, vol dir que si hi són, han de trobar-se en moments puntuals, han de tenir una duració determinada i un vocabulari i fluïdesa adaptats al lector o lectora de l'edat a la que va dirigit.

No crec que escriure un llibre per a adolescents sigui més fàcil que escriure'n un per adults. Ni tampoc escriure'l per a nens. Si ens hi fixem bé, els nens tenen una sèrie de contes preferits i a mesura que van creixent la seva afició lectora es va decantant per una tipologia de temàtiques i de protagonistes més específics. A voltes, regalem o recomanem a un adolescent un llibre molt adequat per a la seva edat i a les poques pàgines el deixa, mentre que un altre llibre que als adults ens sembla buit i fins i tot idiota, a aquell noi o noia li fascina. Potser no vingui al cas, però crec que un dels principals errors del sistema educatiu actual radica en la voluntat de fer llegir als adolescents el que alguns consideren que és adequat per a ells. A mi, sent adolescent, em van fer llegir a Narcís Oller (dins Literatura Catalana) o a Delibes (dins la Castellana), per posar dos exemples que em venen a la memòria; el primer em va sembla un autèntic conyàs i al segon no el vaig entendre en tota la seva complexitat fins molt més endavant. S'han de llegir els pilars de la literatura als catorze, quinze o setze anys o cal inculcar primer l'hàbit de la lectura per plaer i no per obligació de certs autors i autores? Potser primer que aprenguin a llegir, després motivar-los a que llegeixin i després que triïn què llegir. Això no vol dir que hagin de llegir qualsevol cosa que els caigui a les mans igual que no han de mirar qualsevol cosa que facin per la tele o que surti per internet.

A un o a una adolescent li agraden aquelles històries que contenen problemes amb els que s'hi veuen reflectits, que a ells també els passen, a l'hora que són transportats a un temps o un espai que els permeti somniar una mica, que els porti a situar-se en aquell anhel o aspiració personal (no tant en un món fantàstic o en un futur improbable, sinó en un assoliment, en una gesta, en una realització personal). Si, a més a més, es crea un món i se'ls permet traslladar-se allí, genial, per això a aquestes edats triomfen la fantasia i la ciència ficció. Però una història avorrida en un món genial o un món genial amb un protagonista insípid tindrà molts números per fracassar, tant en ventes com en el que crec que realment compta: la satisfacció final del lector/a adolescent.

Com sempre, hi ha excepcions. Hi ha adolescents a qui els agrada llegir llibres que pertanyen a categories que podríem anomenar d'adults i van un pas més enllà, però ull, que això no els converteix en millors ni tampoc en repel·lents.


Aquest article va ser publicat a magazinepunch.com amb data 5 de juliol de 2018.