La mort del comanador (Llibre 1), de Haruki Murakami

2019-03-25

Sento un gran respecte per Murakami. És un d'aquells autors que requereixen de la meva atenció i temps, concentració i obertura lectora de cor i de ment, des que em va sorprendre amb Tokio Blues i em va meravellar, més endavant, amb 1Q84. Quan començo a llegir aquest autor japonès nascut a Kyoto, no sé on acabaré i encara que això potser hauria de ser així amb gairebé totes les novel·les, no ho és en la majoria. Així que, quan em van regalar el llibre La mort del comanador, el vaig deixar damunt la tauleta de nit per tal que esperés amb paciència mentre jo finalitzava l'immens David Copperfield. I malgrat que és cert que cadascú dediquem a la lectura el temps que volem, que està exprimit del temps que tenim (la feina, la família, el transport...) i que amb aquesta novel·la no hi he estat tan dedicat com en d'altres, de manera que he tardat més de l'habitual en acabar-la, també és cert que ha estat una lectura més llarga ja que m'ha costat més.


Autor: Haruki Murakami (Kyoto, Japó, 1949)

Any: 2017

Aquesta edició: Ed. Empúries (Grup62)

Volum: 440 pàgines

Gènere: Drama fantèstic

Idioma original: japonès

Traducció al català: Albert Nolla Cabellos


La mort del comanador, Llibre 1, és un llibre fred. La història ens narra com un pintor que es dedica bàsicament al retrat per guanyar-se la vida, s'instal·la en una casa a la muntanya per allunyar-se de la seva recent separació matrimonial. Aquesta casa va pertànyer a un reconegut pintor japonès que ara viu en una residència, sense memòria. A la casa, el pintor protagonista, que compta 36 anys, troba un quadre titulat igual que el llibre, un quadre amagat i mai mostrat en públic. Al mateix temps, un home ric li demana que pinti el seu retrat i, encara que el protagonista ha decidit no tornar a aquest tipus de quadres, decideix fer-ho gràcies a la quantiosa suma que li ofereixen i a la peculiaritat de l'encàrrec. A partir d'aquí, neix una relació estranya entre ambdós personatges alhora que, del quadre amagat, també en surten fets estranys.

Una de les coses que més em va entusiasmar de 1Q84 és la capacitat de Murakami de passar d'un realisme brutal a una fantasia insòlita sense que ens n'adonem i, de fet, tot apunta al mateix a mesura que avança La mort del comanador. Però pàgina rere pàgina, l'esdevenir lent dels esdeveniments i la fredor amb que aquests es relaten fa, o ha fet en el meu cas, que sigui difícil sentir simpatia o empatia d'algun tipus amb el protagonista, que els fets que es succeeixen amb una cadència tranquil·la tinguin un toc artificial, un regust d'introducció eterna. Potser és que després de menjar un plat exquisit, unes postres bones es queden curtes. Ben escrit, estructuralment impecable, potser amb un excés de diàlegs, personatges construïts meticulosament i un ambient i context en una sintonia perfecta, el Llibre 1 de La mort del comanador m'ha deixat lleugerament indiferent, no ha acabat de despertar-me les ganes d'adquirir el segon volum quan m'arribi (tot i que ho faré, segurament, per fidelitat al novel·lista japonès i més per curiositat que per entusiasme). Pensant-ho ara, mentre escric aquesta ressenya, m'imagino en Murakami escrivint amb certa desgana, com perquè toca publicar quelcom nou i la única idea que se li acudia era aquesta. Probablement m'equivoqui del tot, però es el sabor de boca que em deixa la novel·la.