La relació entre personatges en el temps narratiu

2018-07-01

Un aspecte important a l'hora de començar a escriure és definir quina és la relació que tenen els diferents personatges entre ells i també marcar-ne l'evolució. Cal que aquest canvis tinguin una correlació directa no només amb la trama, sinó amb l'evolució de cada un dels personatges. Podem establir connexions molt bàsiques, que defineixin només amb alguns adjectius com és aquesta relació o podem desenvoluar-la de forma més complexa.

Hi ha molts tipus de relacions entre personatges, a voltes són relacions directes, a voltes indirectes, però no podem crear tres protagonistes, o dos, sense cap relació entre ells. La trama, algun dels seus aspectes, altres personatges secundaris, l'atzar, el destí, el temps, qualsevol cosa els ha d'unir. No hi ha personatges independents, encara que ho semblin, alguna cosa els acaba unint als demés, encara que no es vegin mai. En general la tendència és que al llarg de la història els personatges creïn relacions noves, a voltes simbiòtiques, ja sigui d'amor, amistat, enemistat o com a elements complementaris d'una història, que esdevinguin peces d'un puzle del qual tots en són indispensables.

Podem classificar les relacions entre personatges de diferents maneres. Aquí els classificarem en el temps

Relació de passat

Si la relació d'un personatge amb un altre és només passada, és a dir, no torna a ser-hi en el present, vol dir que un dels dos personatges només forma part de la història de l'altre, no és protagonista directe de la narració. En aquest cas en que només existeix una relació passada, explicar-ho ha de servir per explicar la història del personatge principal deixant clar, d'alguna manera, quina importància ha tingut doncs si és una història intranscendent, no cal explicar-la, perquè omplir al lector de dades irrellevants (no només respecte als personatges, sinó també respecte a anècdotes o fets) que no ens informin de perquè el personatge és així ara, és palla que acaba fent feixuga la construcció d'aquest personatge. Les relacions passades que expliquem han d'haver marcat d'alguna manera al nostre protagonista, ha de servir d'exemple per com es comporta ara respecte a d'altres relacions semblants o per com no es tornarà a comportar en el futur.

Relació de passat i de present

En cas que una història ja vingui del passat, pot ser que es reprengui de nou degut a la trama, o que simplement continuï. En ambdós casos, la relació del passat ha de ser diferent de l'actual, tot i que pot començar essent igual, ha de modificar-se i evolucionar. Cal saber per què torna a reprendre's la relació i, si s'havia trencat, perquè es va trencar (distància, una discussió, una tercera persona). El fet que va trencar aquesta relació en el passat ja és un element que ha de fer evolucionar la relació present i, evidentment, el conflicte actual farà que els dos personatges es replantegin la relació que tenien i es plantegin més d'un cop la que tenen ara. La que tenen ara pot servir per enfortir un vincle passat, refer-lo, trencar-lo o acabar de trencar el que ja estava trencat. La relació ha de mutar, poden passar de coneguts a amics, d'amics a amants, d'amants a amics, d'amics a enemics, d'enemics a amics, de poc amics a molt o de molt a poc, etcètera. Una relació que sigui sempre igual no està justificada, podem justificar elements com la lleialtat entre amics o un amor no resolt que dura sempre, però han de sorgir elements que modifiquin el grau de la relació i que la posin en crisis (entesa la crisi com a una situació difícil, la resolució de la qual implica un canvi). Aquesta relació, però acabarà amb la trama, amb un comiat o amb una mort, per exemple.

Relació de passat i de futur

Tot i ser poc habitual, el conflicte pot fer que el protagonista, que ve d'una història passada, es replantegi reviure-la o recuperar-la després que quedés trencada, gràcies als esdeveniments de la trama. En aquest cas, el passat ha d'estar molt present per a justificar el futur. Com a conclusió del què ha passat, com a aprenentatge, el protagonista decideix tornar a veure a un amic perdut o recuperar un amor. Aquest passat ha d'estar present molt sovint en els pensaments i sentiments del protagonista o no tindrà sentit. Amb molta freqüència el passat és el desencadenant de la trama present i el futur (recuperant allò perdut) pot ser la missió del protagonista. Una història pot començar amb una parella separada, el nostre o la nostra protagonista no pot treure-se-la del cap i la història ens narra tot el que fa per tornar a trobar-la, sense que la persona de qui es va separar (pel què sigui), no apareix més que en pensaments del protagonista.

Relació de present

En la majoria de les novel·les i relats, s'expliquen històries en que els protagonistes es coneixen durant la trama. Igual que en relacions que venen d'abans, l'inici d'aquesta relació nova no pot ser el mateix que el final i hi ha d'haver una crisis. La gent no es converteix en amics de la nit al dia, ni s'enamora del tot fins a conèixer-se millor, ni es fan enemics fent petar els dits. Les coses que succeeixen en la trama, la forma en com afronten els conflictes, farà que aquestes dues o més persones que s'acaben de conèixer s'apropin o es distanciïn. De la mateixa manera que no és efectiu ni necessari explicar relacions passades que no condueixen a res, tampoc ho és omplir pàgines o paràgrafs amb relacions presents que després s'esvaeixen sense més. Podem posar escenes de converses entre dos o més personatges, però o bé serveixen per fer avançar la trama (el detectiu parlant amb forense; el noi amenaçat de mort demanant ajuda a algú) o bé per fer avançar la relació, cap on sigui. Una novel·la i un relat llarg, poden tenir molts personatges terciaris o quaternaris que aporten el seu gra de sorra. Si no aporten res, no són necessaris, poden arribar fins i tot a molestar, a donar la sensació que l'autor o autora se'ls podia haver estalviat. Així doncs, tot allò nou que neix gràcies a la trama o al conflicte de la nostra història, o bé aporta alguna cosa a la trama, o bé al personatge, o bé a les relacions entre personatges, sinó és així, sobra.

Relació de present i de futur

En acabar una història, si hi ha hagut relacions importants entre personatges destacats, no podem matar aquestes relacions sense explicar què passa després, a no ser que siguin relacions sense futur. En les relacions de presnet i futur cal explicar si els personatges seguiran sent amics en un futur, si la parella té futur i comença una relació d'amor, per exemple. En cas que ho deixem obert ho hem de fer donant a entendre què li agradaria a cada personatge que passés o, com a mínim al protagonista si és una història d'un sol protagonista en primera persona. Ell o ella espera que algun dia es tornin a trobar o no en vol saber res mai més? Els finals oberts han de deixar lloc a interpretacions relativament tancades. Al final de Casablanca (Michael Curtiz, 1942), en Rick diu al gendarme allò de "Aquest és l'inici d'una bona amistat", doncs això, és un final obert, però deixa clara una expectativa.

Relació de passat, de present i de futur

Aquestes són les relacions més complexes perquè impliquen les tres parts vistes fins ara. Tant les relacions interrompudes com les relacions contínues (amics de sempre o un retrobament; una parella vigent o separada per les circumstàncies que es torna a trobar) passaran per tres o més moments: d'on venen, on es troben, cap on van. És important tenir clar que només cal explicar allò necessari. Posar anècdotes irrellevants, em repeteixo perquè és un error en el que he caigut bastant, només molesta. Hi ha una escena de Wonder Boys (Curtis Hanson, 2000) que ho explica molt bé: Michael Douglas és un professor de literatura i escriptor que està escrivint una novel·la que és un totxo enorme i l'hi deixa llegir a una de les seves alumnes predilectes (Katie Holmes), quan ella li fa el retorn, li pregunta perquè posa tantes dades dels cavalls que corren a les curses i tantes històries de gent que no té cap relació amb el protagonista, li diu que no és necessari perquè no li interessa a ningú. I és així, a l'autor li pot agradar molt explicar la vida de tots els personatges que surten, però el lector acabarà mortalment aborrit. A l'hora de parlar dels personatges, hem de recordar això: posem només allò que aporti alguna cosa (sí, em repeteixo).