Llibertat, s.l.

2019-06-15

Dissabte 15 juny, 2019

Aquesta societat no està pensada perquè visquem sols. Fa uns anys, posem que uns vint o trenta, no era així o, si ho era, no d'una manera tan clara. Ara, per viure sol, has de tenir un sou considerable, no ja un bon sou sinó un de bastant alt. Sens dubte, el canvi que ha propiciat la necessitat de compartir despeses és, principalment, la pujada constant i imparable del preu de l'habitatge.

Quan em vaig emancipar, als 23 anys, vaig compartir pis al Guinardó amb el meu cosí Arnau. Jo treballava mitja jornada per les tardes i als matins anava a la facultat. Ell igual. Amb un sou entre els dos ens arribava per pagar el lloguer, l'aigua, la llum, el gas i el telèfon; per fer sopars amb els amics algunes nits, sortir tots els caps de setmana, tenir la nevera plena. Després de cinc anys, no recordo quin any corria llavors, ell se'n va anar a viure a la Barceloneta, sol, i jo al barri d'El Carmel, sol. Pagava per aquell pis de 75m2 i tres habitacions al carrer principal del barri, el carrer Dante Alighieri, 475 € mensuals. Ja treballava a jornada completa, m'havia tret la carrera i m'havien contractat al lloc en el qual vaig fer les pràctiques (no va ser exactament així, però és per resumir). Aquell mateix any, fins i tot vaig poder comprar-me un cotxe nou, el meu primer cotxe (un Citroën C3 blau elèctric). Amb un sou no massa alt, ja que era jove i la meva professió era l'educació social, que mai ha estat ben pagada, em permetia pagar el pis (més llum, aigua, gas...) i el cotxe. És cert que en una ocasió vaig haver de demanar ajuda perquè uns mals càlculs van provocar que no arribés a final de mes, però va ser en una ocasió. I a més, treballava a 45 minuts de casa, amb la despesa de gasolina que això suposava.

Sí, sembla una columna d'aquestes de "qualsevol temps passat va ser millor", però no és això. És una reflexió sobre com s'ha redistribuït tot. En l'actualitat pago més d'un 40% més que el pis al Carmel. Per un pis amb els mateixos metres quadrats però que no està a Barcelona, ​​està en una població propera. Barcelona està impossible. El tema és que tants anys després, uns 15, el preu del lloguer ha pujat tot això i més, atenent al fet que me n'he anat de la gran ciutat, però el meu sou no ha pujat en paral·lel i, a més, tinc dos fills. El preu dels subministraments s'ha disparat un 50% des d'aleshores (estem al país europeu on la llum és més cara, ja em diràs per què... ah, sí, per això dels càrrecs d'assessor per a presidents retirats, no me'n recordava). Com deia, a més tinc fills que van a una escola que necessita llibres i material, ja no compres per a tu sol sinó per a tres, més la roba, més activitats, vacances, etc. La qüestió és que viure sol ara, amb un sou normal, en un lloc normal, fa que ho passis malament cada mes, veient com no t'arriba, com has de privar-te de algunes coses (els restaurants són per a ocasions especials, la roba aguantarà i no cal renovar-la, la pasta i l'arròs serveixen per fer molts plats...). Suposo que algú estarà temptat a fer servir el discurs demagògic de "hi ha gent que es mor de fam i...", però no estic parlant d'això.

Amb l'excusa que la gent viu en parella i comparteix despeses, els preus han pujat més que els sous de forma alarmant. O ni tan sols fan servir aquesta excusa, els preus pugen desproporcionadament als ingressos individuals. Persones ja d'una adultesa avançada que tornen a casa dels seus pares i mares al separar-se o que han de demanar-los ajuda econòmica, a pares i mares que tampoc és que tinguin unes jubilacions per tirar coets, però segurament ja no paguen hipoteca. I això gent que tenim uns sous que molts altres voldrien, és a dir, que aquí arriba allò del "i sobre et queixes". Doncs sí, em queixo, em queixo perquè ens han retallat l'opció de triar com viure, ens han limitat a haver de fer-ho de formes concretes i ho han fet els que s'han enriquit gràcies a la pujada d'aquests preus en comparativa amb els sous. Sabeu quant guanya Aznar per ser "assessor" d'ENDESA? No? 250.000€ al mes. Portes giratòries. I jo he deixat de comprar peix perquè no m'arriba.

L'altre dia parlava amb una amiga, mare soltera, a la qual ja han anunciat que li pujaran considerablement el preu del lloguer quan acabi el contracte actual, després de l'estiu. Ara no sap què farà, perquè no podrà pagar-lo. Potser hagi de marxar del barri en què ha viscut sempre, canviar a la nena d'escola o buscar pis compartit que, d'acord, no passa res, però passa molt perquè, com deia, ja no pots triar la teva vida, està condicionada, és una llibertat societat limitada.