Protegir els infants

2019-06-06

Dijous, 6 de juny de 2019

Mentre anava pensant sobre aquesta columna, al cotxe, lloc que sol anar-me molt bé per exercitar una mica el cervell, dubtava entre titular-lo: "Protegir" o "Protegiu" els infants. Crec que un imperatiu aquí no hi hauria anat malament, però he acabat optant pel present infinitiu, ja que potser no cal donar ordres a ningú. No obstant això, he treballat molts anys (gairebé tota la meva vida professional) al sistema de protecció a la infància de Catalunya i el que em surt davant de certes vivències o notícies és cridar, ben alt i amb cara d'enuig: "Protegiu als nens", sense ser això excloent per a les nenes. Parlo de nens per referir-me a la infància en general, la que va dels 0 als 18 anys.

I avui escric sobre això a causa de dues notícies, una de les quals em va impactar ahir dimecres i l'altra que m'ha fet donar-li moltes voltes avui dijous. La primera és aquesta, en relació a la mort d'una menor que va patir abusos: https://elpais.com/sociedad/2019/06/04/actualidad/1559672340_968899.html. Surt en diferents diaris i només l'enfocament que li dóna cada un ja és per posar-se en guàrdia. Noa Pothoven, una holandesa de 17 anys, va morir després de sol·licitar per activa i per passiva l'eutanàsia, i la va sol·licitar perquè feia anys que havia patit abusos sexuals i també perquè als 14 va ser violada per dos homes. El patiment psíquic que això li va causar va provocar una anorèxia i va morir de no menjar, voluntàriament.

La segona notícia és aquesta, molt menys dramàtica i més política: https://www.lavanguardia.com/vida/20190605/462687128751/andrea-fernandez-diputada-psoe-debate-acotar-porno.html, (tela també com la enfoca cada diari), segons la qual una diputada socialista demana la regulació del porno, bàsicament amb l'argument de la facilitat que tenen els menors d'accedir-hi gràcies a internet i pel model que mostra de sexualitat, de relacions de poder de l'home cap a la dona, submissió i fins i tot humiliació en molts casos.

La primera notícia és terrible. Ho és tant si finalment se li hagués concedit l'eutanàsia com si no, tant si ella l'hagués demanada com si no. No pretenc ni trivialitzar, ni normalitzar, ni donar-me importància, però quan treballava a protecció de menors ens arribaven casos pitjors. Un sol cas és una atrocitat. I encara que les dues notícies no van directament relacionades, a mi se m'han connectat les dues neurones que em queden.

Les persones accedim al sexe d'una forma molt més ràpida, tenir porno és un clic en secret a la nostra habitació. Quan els meus amics i jo volíem una peli porno, o falsejàvem les dades per llogar-la al videoclub o robàvem una revista al quiosc. Suposava un esforç, un risc i saber que estaves trencant unes quantes normes i que et podia caure un puro. Ara no, tot és més fàcil i tot el que és més fàcil s'acaba banalitzant, i potser el sexe sigui banalitzable després de tants segles de repressió i censura religiosa i sociocultural, però les relacions amb l'altre no poden frivolitzar-se. No es pot fer servir a ningú com un ninot per a la satisfacció sexual, per a l'impuls. I un menor, algú que encara no està format, quan rep un abús sexual ho paga tota la vida, no ho dic a la babalà, ho paga tota la vida, encara que depenent de quan i com i de la capacitat de cadascú més els suports exteriors, hi ha formes de portar-ho. També es paga tota la vida si es pateix una violació sent major d'edat, doncs imaginem en la infància. Però no paguen tota la vida els violadors i abusadors (homes en un 99%, en alguns casos hi ha també dones adultes abusant de nens petits), paguen les persones violades i abusades (dones en un percentatge molt més gran, també alguns nens petits en el cas dels abusos).

M'ha agradat molt una expressió que han fet servir a la ràdio en parlar de la notícia sobre la regulació del porno, i és que el porno ens "animalitza", en el sentit pejoratiu, és clar, ja que animalitzar-se una mica a la vida estaria bé, doncs els animals tenen coses molt millors que nosaltres en certs aspectes. Però ens animalitza en el sentit que converteix el sexe en un acte de mera copulació, de "jo el que vull és ejacular". Però el porno porta temps existint i jo el veia d'amagat amb col·legues d'adolescent i també tot sol en revistes o en alguna peli llogada amb el carnet del videoclub d'algun adult. Crec que la societat hauria d'obrir un debat sobre l'educació sexual, partint de què volem que sigui el sexe més enllà del plaer que ja és, quan hauria de educar-se i com. Perquè no ens enganyem, internet no educa si no és amb criteri i quan ets petit, no tens criteri. El criteri, però, no s'imposa sinó que s'educa (i crec que això mereixeria un article bastant més llarg, com a columna ja m'he passat), així que potser segueixo demà o demà passat.