Sant Joan i tal

2019-06-21

Divendres, 21 de juny de 2019

Sant Joan (Sant Joan) és un d'aquests festius en que sembles estar obligat a fer alguna cosa especial. Com cap d'any. Has de sortir de festa o anar-te'n a algun lloc per celebrar-ho. Per aquestes dates, si no surts o no pots dir després que has fet alguna cosa pertinent, hi ha tres opcions: o estàs boig o estàs sol o estàs mort.

Per descomptat la millor d'elles és estar boig, ja que almenys et queda la bogeria, encara que sigui una bogeria d'estil pejoratiu, d'aquestes de "mira que estrany és, està així com sonat i tal".

La segona opció, la d'estar sol, té una subdivisió: estic sol perquè vull o estic sol perquè no tinc a ningú. Hi ha una diferència gegantina encara que tenen una associació ineludible que consisteix en que, la gent que està molt sovint sola perquè vol acaba sense tenir a ningú, de manera que passa de la Soledat tipus A, a la tipus B. Sigui com sigui, la solitud tipus A està també mal vista si no és que t'escapes a algun lloc especial. Fins i tot està mal vista per un mateix en el sentit que, tot i que per aquest festiu vols estar sol i ho estàs per elecció, sents que no hauries estar-ho. Aquestes festes s'han instaurat de manera que no celebrar-les aconsegueix fer-te sentir culpable.

La tercera opció és la més clàssica i la més habitual, sobretot pel que a comentaris es refereix: "és que és un avorrit", "quin tio més soso", "mai ha estat l'ànima de la festa". Collons, no cal ser l'ànima de la festa, si tots ho fóssim aniríem a festes d'ànimes i semblaríem una reunió de fantasmes (preferible a una festa de persones sense ànima, de ben segur). Curiosament, hi ha persones increïblement divertides que no surten de festa, gent amb la qual qualsevol conversa és interessant, amb moments hilarants o instants de molta intensitat. Això sembla oblidar-se si no surts per Sant Joan o per cap d'any.

Hi ha una quarta opció, o potser seria l'opció 2C, que és la de "està trist" o "no està molt animat últimament". És quan els altres associen que no surts perquè fa poc ha passat alguna cosa important en la teva vida, una cosa que és vista com a un fet trist: una mort, una separació, perdre la feina, haver-se'n hagut d'anar a viure lluny ... Aquesta no és exactament una barreja, suposant que de veritat la persona no surti per algun dels motius esmentats, entre estar sol perquè es vol i estar sol perquè no es té ningú. Es pot seguir tenint a gent, però cap de les opcions acaba de venir de gust, hi ha una mandra associada a un estat d'ànim entre trist, malenconiós, que s'ha encallat o està passant per una de les rodes d'un engranatge de canvi.

No obstant això, tot i això i malgrat tot, qualsevol temps en que diguis que no faràs res per Sant Joan o per cap d'any, suposa una de les següents respostes:

  • Ai, tio, no siguis així. OPCIÓ 1
  • Bé, tu veuràs. OPCIÓ 2A
  • Si no saps què fer, en última instància, pots venir amb nosaltres... OPCIÓ 2B
  • Ho entenc, estàs passant per un moment difícil. OPCIÓ 2C
  • Collons, que avorrit ets. OPCIÓ 3

En cap moment ningú es planteja respondre: "olé, que guai". Si no surts, és que ets o et passa alguna cosa estranya. I en realitat això de ser estrany només ho acaba valorant el que és estrany. Confesso que jo sempre acabo sortint per Sant Joan i Cap d'Any, o participant d'algun acte social tot i que alguns anys no m'ha vingut de gust en absolut. Però sé que, per la meva manera de ser, quan estigués sentint els petards o veient els focs, pensaria: "hauria d'haver sortit", i em sentiria malament amb mi mateix. No sé si aquest sentiment es donaria per una qüestió social imposada ("s'ha de sortir") o per una d'individual apresa, però aquí estaria i aquestes festes tenen la capacitat potencial d'incrementar qualsevol sentiment, especialment la malenconia.

He de dir també, que a mi el Sant Joan m'agrada, els petards fora de temps no, però el foc, les fonts i els coets, la patxanga, en bona companyia, sempre són moments agradables.