Serè, com la nit

2006-11-28

Ell és un home serè, com la nit.

Fa un altre glop del vi car que ha comprat per l'ocasió. Assegut a la terrassa amb vistes a la ciutat, contempla una estona l'elegant copa de vidre transparent a través del qual, lleugerament deformat, veu el telescopi que ella li va regalar farà un any i que, a part dels primers dies, gairebé no ha tocat. Molt de fons se sent moure's la ciutat. Deixa la copa, no sense abans tornar a mirar el rellotge i comprovar que ja passa mitja hora de l'hora acordada.

És un home serè, com la nit, que té la capacitat de mantenir la tranquil·litat en els moments complicats. No vol caure en la gelosia, sempre ho ha vist com la trampa dels dèbils. El mòbil descansa al costat d'un plat buit. Ja l'ha trucada fa uns vint minuts, ha deixat un missatge a la bústia de veu i n'ha escrit uns quants més. Si no li truca ella és degut a la falta de cobertura o perquè encara no ho ha vist o... per què no pot? Per què no vol?

La seva relació va ser declarada oberta i lliure de lligams ara fa uns mesos, en el moment àlgid, rient sobre l'estora després de fer l'amor. Malgrat així, una partícula de temor es passeja davant seu com una mosca. El tipus amb el que ha quedat abans de venir és un pesat que li tira els trastos des de fa temps, ella sempre l'ha refusat. Es pregunta que què té por, no deu respondre perquè no pot. Potser ha patit un accident, una desgràcia.

S'aixeca al notar que perd els nervis. Recull els plats i els estalvis de feltre. S'omple la copa una altra vegada.

El mòbil s'encén, truquen. "Tant de bo sigui de l'hospital". S'adona del que acaba de pensar. Li prefereix mal abans que en mans d'un altre? Tanta por li fa perdre-la? És ella. Despenja. Hi ha hagut problemes amb la catenària, s'ha quedat el tren en meitat d'un túnel, sense cobertura.

Ell és un home serè, com la nit.