Silenci intolerable

2006-11-24

Va mirar-la una altra vegada, mig somrient, abans de fer-li un petó. Durant uns instants la contemplà, a pocs centímetres, les respiracions entrecreuant-se, observà les gotes de suor que li relliscaven pel front, les pigues de la vora dels ulls. Passà suaument el dit índex per la pell de ella, li resseguí les galtes, el nas, els llavis. Ella arrufà les celles, es deuria preguntar què li passava pel cap, els seus silencis podien arribar a ser intolerables. La mirada en verd ciència-ficció no es deturà sobre la d'ella, marró fosc, quasi negre, sinó que seguí el moviment lent dels dits. Ella tancà els ulls, estirant el cos nu sobre el sofà amb llençol taronja. Només amb aquell dit, recorregué cada un dels contorns que li trobava: el coll, les espatlles... la exaltava i els records del que acabava de succeir i la previsió del que succeiria de nou l'endemà eren suficients. La pell d'ella es remogué, la respiració s'exaltà, es trencà en un ritme arrítmic. El dit índex baixà pel ventre i rodejà el melic.

Es van conèixer al bar de la facultat, ell hi anava amb aquells impresentables que seien sempre a les últimes files de les aules, ella quan descansava de tot fent campana de Dret Romà. Sovint eren en taules properes, cadascú parlant amb el seu grup d'amistats... Ell sabia que atreia les noies amb la mirada, no li feia falta res més. Van trobar-se sols una tarda, només calgué un silenci. Abans del primer petó, ell no va dir res. Ella ho provà, però uns llavis nous segellaren els seus. El desig que sentien, que cada tarda omplia aquella habitació de la residència d'estudiants, era tot el seu món.

Després de fer l'amor l'escena es repetí amb lleugeres variacions. Ella, incorporada, se'l mirava amb un interrogant als ulls mentre ell, estirat, obria i tancava la boca deixant sortir fum en forma de rotllana, que s'esvaïa sobre l'ocre de les parets. En un altre silenci intolerable.