Sobre rodes

2019-06-17

Dilluns, 17 juny de 2019

(especial homenatge, fi de temporada, a un gran petit equip)

-Jo vull fer hoquei -va dir el petit, sis anys acabats d'estrenar quan, acabats de sortir de casa anàvem caminant en la meva formació preferida, en la qual jo vaig al mig i cada un dels dos nens van al meu costat, donant-me la mà .

Aquesta no és la formació habitual, l'habitual és que el gran vagi uns metres per davant, amb certa impaciència, i el petit uns metres endarrere, amb massa paciència i jo al mig, demanant al primer que s'esperi i al segon que es doni alguna mica més de pressa.

-Jo també -va respondre el més gran.

Després dels fracassos, tot i que considerar-los així diu molt poc a favor meu, del bàsquet, la natació, l'anglès i el dibuix, totes les opcions d'activitat extraescolar estaven obertes. Vaig lloar l'hoquei recordant-los que un dels meus millors amics hi juga, que el seu avi hi jugava, alhora que els vaig fer memòria de la imatge recurrent dels nostres veïns, adolescents, anant cap al pavelló amb aquelles bosses gegantines en una mà i els llargs sticks a l'altra. Els vaig parlar de com de bonic és aquest esport en equip, que poc corrent que és i alhora els vaig fer veure que un no havia patinat en la seva vida i l'altre amb prou feines s'aguantava sobre rodes. Els va ser igual, voliaen provar-ho. Els vaig advertir que si començaven no podrien deixar-ho a la primera que es cansessin. D'això en fa dos anys, anem per a tres. No se n'han cansat.

Després d'un primer curs aprenent a patinar, van pujar cada un a la categoria corresponent (benjamins i prebenjamins) en l'arriscada aposta de la directiva (voluntària) de començar a competir malgrat les poques expectatives. En acabar la seva primera temporada, els benjamins han perdut tots els partits, tots, i la majoria per pallisses que desmoralitzarien al més moralitzat: 10-0, 14-1, 9-2, resultats així. L'única vegada que van tenir opcions va ser contra els penúltims, que només els han guanyat a ells. Els prebenjamins s'han alçat amb la victòria en dos partits, un d'ells amistós, i han perdut també per resultats contundents. Algunes vegades, algun nen o nena s'ha enfadat durant el partit, frustrat pel resultat, però se'ls passa ràpid. Contràriament al que jo temia, acaben els partits contents, preparant el seu càntic darrere de la porteria i anant a saludar el contrari. I al vestidor xerren i riuen mentre es dutxen. Comencen a suar només posar-se l'equipació: patins, mitjó llarg, girdles (que són protectors per el cul i el paquet), samarreta interior, petos, samarreta de l'equip, fundes (pantalons llargs), guants gruixuts i casc. Suen tant que cal ajudar-los a treure's la samarreta xopa. Quan portaven un terç de la temporada, veient que patinar no acaba de ser el seu fort i estava una mica enrere respecte a la resta de l'equip, el més gran dels meus fills va decidir provar a fer de porter i se li dóna força bé. L'altre va marcar el seu primer gol durant l'amistós, al final de temporada. El total de gols en contra i a favor en tots dos casos és de més de cent en contra per poc més de deu a favor.

Però cap d'ells ni elles s'ha desmotivat, no s'han rendit, no han parat. Segueixen anant contents als entrenaments i als partits, on a més se'ls veu a tots nerviosos. Perquè l'hoquei en línia ha estat una mica més per a ells que simplement fer una extraescolar: ha estat trobar amics i amigues nous, ha estat sentir-se acollits en un esport d'equip amb un ambient sa (fins i tot davant els crits espartans: Ahu, Ahu, Ahu ), ha estat adquirir uns hàbits d'autonomia i també d'entendre que tots han de jugar, un esport que els cansa tant que sense els suplents seria impossible acabar, que si al porter li'n marquen 10 ningú s'enfada, que si es fallen gols cantats o es deixen el puk enrere, ningú se'n riu (excepte alguns nens d'un equip, una mica mal educats, que els hi van dir "dolents", com si ells haguessin nascut sabent jugar). Ho han donat tot contra equips que porten anys com a equip, anys patinant, equips de 14 jugadors contra els 6 dels benjamins (sense alguns prebenjamins que ajudaven no s'hauria pogut jugar). Quan el porter dels prebenjamins es frustra per la pallissa que els estan ficant i es cabreja, els altres van a donar-li suport, el partit s'atura si cal. Això no passa en molts esports. No sé en els altres equips d'aquesta lliga, però en el nostre, en el seu, no s'ha prioritzat el resultat, sabent d'on venim (del no-res), sabent que si ells i elles no estan contents no té cap sentit competir.

Per rubrica, s'ha format un bon ambient entre els pares i les mares que fa que, uns més altres menys, ens sentim també membres de l'equip (tot i aquell dia en que vam intentar el càntic pirata i ens van demanar, els nens i les nenes, que no ho féssim més). Nosaltres patim veient-los caure derrotats d'aquesta manera i sí, és clar que no els agrada perdre així, però l'esportivitat amb la que s'ho prenen, la rapidesa amb que es posen a divertir-se entre ells i elles és admirable. Sí, a algun l'han expulsat més d'una vegada perquè es va encenent durant el partit, a una altra se la veu enfadada després d'alguna trobada perquè lluita amb tanta vehemència que acaba extenuada i li sembla injust, els porters s'entristeixen si en tres jugades seguides els fan gol. Però ja està.

Jo ho vaig passar malament també quan veia que el meu fill gran patinava pitjor, per falta de pràctica anterior i d'alguna cosa d'habilitat, imagino, que la resta dels benjamins i no entrenava amb ells algun dia al principi, em vaig queixar i vaig fer allò que fem alguns pares i algunes mares de preparar la cavalleria. Però no va fer falta, la forma en com els entrenadors i els gestors ho han portat, vist ara, em fa estar content que juguin a aquest esport i en aquest equip. I si un dia ho deixen, doncs això que s'hauran endut. De moment, el curs que ve, més. Així que: un, dos, tres: hoquei línia, Premià!

Els Benjamins són la Claudia, el Víctor, l'Iu, l'Alejandro, el Jan i el Roger (10 i 11 anys).

Els Prebenjamins (7, 8 i 9 anys) són la Lola, l'Aina, la Paula, la Gisela, l'Axel, el Carles, l'Eloi, el Mateu, el Pau, la Carla i l'Eduard.