Space Force (1 temporada)

2020-07-02

No m'atreia massa aquesta comèdia nord-americana protagonitzada per Steve Carell (un comic bastant acceptable) i John Malcovich (carismàtic i versàtil actor ja contrastat), creada pel mateix Carell i un tal Greg Daniels que també va fer, al costat del mateix Carell, la versió americana de The Office (2005). Tendeixo a pensar que quan un actor produeix, crea i interpreta una sèrie la fa tan a la seva mida que no serà segurament més que una ostentació de sí mateix. No obstant això Carell em sembla un tipus relativament modest, que evita l'histrionisme i l'acudit fàcil, em cau relativament  bé (una altra vegada la relativitat) i acompanyat de Malcovich, em vaig dir: anem a provar.

La sèrie es basa en l'aventura d'un militar d'alt rang en fer-se càrrec d'una nova divisió de l'exèrcit americà (una altra cosa en contra, tot allò militar em fa angúnia) que pretén conquistar la Lluna i militarizar-la, cosa que ja ens dóna un punt còmic. Al llarg d'una sèrie d'episodis curts, mitja hora cada un, el militar i el seu braç dret científic (el Doctor Mallory, Malcovich) se les veuran amb la diplomàcia, les altres divisions militars, les limitacions tecnològiques i la competència amb la Xina. A més, l'esposa del general Mark R. Naird (que traduït significaria Mark és estrany), interpretada per la exFriends Lisa Kudrow ,és a la presó de per vida per un delicte que no arribem a saber i el general cria ell sol a una filla adolescent (Diana Silvers) que odia viure on viu.

Space Force no és divertidíssima com sí ho era la versió britànica original i també part de la ianqui de The Office, però és graciosa. Es ridiculitza de manera relativa (ja van tres relativitats) l'exèrcit sent, tots els membres de les altes esferes militars, autèntics totxos i també la carrera armamentística mundial (l'escena dels dos cotxes lunars, el xinès i el nord-americà, competint damunt la superfícia de la Lluna és molt representativa d'això que dic). Els millors moments de la sèrie són potser els enfrontaments dels dos egos: l'ego ferit del general, que intenta demostrar constantment que val per al càrrec; i el ferit, però d'una altra manera, del científic que intenta fer-se valer en un àmbit on allò important no és fer-ho bé si no veure qui la té més gran. Malcovich, com succeïa amb Michael Douglas a The Kominsky Method (estava convençut d'haver escrit una ressenya d'aquesta sèrie, però no la trobo, la meva memòria em traeix sense avís o, si m'avisa, no me'n recordo), sap treure partit de la seva maduresa amb una interpretació magnífica, i dota de qualitat artística una sèrie en general fluixa, tot i que lleugera i fàcil de veure. Les aportacions dramàtiques de la filla adolescent resulten força banals, així com les participacions d'alguns personatges secundaris massa poc desenvolupats com per a resultar interessants (l'ajudant del Doctor Mallory, la Capitana Ali, etcètera). El secundari histriònic en aquest cas recau en el desastrós cap de premsa de la divisió lunar, Tony Scarapiducci (a càrrec de l'actor Ben Schwartz) amb alguns gags ben trobats; sense oblidar-nos de l'ajudant i secretari del General Naird, el militar més ximple de tots, Brad, interpretat per Don Lake (actor amb una llarguíssima carrera còmica a l'esquena).

En resum, Space Force serveix per passar l'estona i poc més, somrius molt i rius una mica i, tot i que està prevista segona temporada, si no afilen amb la trama principal i amb les trames secundàries, quedarà -en la meva opinió- com una comedieta més arxivada en una filmoteca infinita, gris i plena de pols.