Vi i prejudicis

2019-04-01

L'olor de roure s'escapa pel coll de l'ampolla com el geni d'una llàntia, just escoltar-se el característic soroll del suro. Des del menjador, en Miquel sent la veu de la Cassandra, asseguda a l'única butaca de la casa, els peus descalços sobre l'entapissat, els genolls flexionats en una posició impossible, dient que "que bé sona aquest soroll". La Cassandra porta posades les seves ulleres per llegir, rodones i grans, que empetiteixen la seva cara allargada i fan conjunt amb els seus cabells tenyits d'un taronja fosc o grana clar.

El Miquel li porta la copa junt amb la seva, pren una de les cadires de plàstic i s'asseu davant. Durant una estona es miren en silenci, deixant que el vi s'airegi, repetint els gestos de les persones enteses en aquest licor de raïm, com si els anés d'aquí, que no els hi va. Ella ha deixat plegat el llibre sobre la seva falda, damunt la manta blau marí que li tapa les cames primes i llargues. Fa molt poc que és aquí i no obstant això al Miquel li dóna la sensació ara mateix que fa moltíssim, que podria recórrer mil records de la seva vida junts i es quedaria curt. La llum de la tarda que se'n va deixa rectangles de sol marcats al terra. El Miquel és el primer a tastar un glop i amb un gest del cap confirma que ha valgut la pena gastar-se els diners en aquella ampolla, ella el segueix i afirma enèrgicament, es mostra complaguda per l'elecció. El Miquel no acaba d'aprovar el llibre que ella llegeix, un d'aquests autors de bestsellers que barregen les aventures amb els missatges constants d'autoajuda, però es va dir a si mateix, recordant ara el que li ha costat arribar fins aquí, que per a poder ser feliç havia de deixar alguns prejudicis de banda, principalment els que tenia contra ell mateix, després els que tenia contra els altres.

El primer perjudici que es va treure de sobre va ser el d'obrir un compte en una aplicació per lligar a Internet. Així es van conèixer, no pot deixar de recordar-s'ho constantment i una part d'ell encara s'ho retreu. Després va haver de fer ulls cecs als seus escrúpols pels cabells tenyits, pels llavis massa pintats, pel deix marcat de barriada d'ella en parlar i en moure's. Recorda el Miquel que li va ser relativament fàcil oblidar-se de tals aprensions gràcies al fet que, pel xat de l'aplicació, ella el feia riure molt i reia molt amb ell i aviat van sentir unes ganes creixents de trobar-se. El color a cirera madura del vi li porta a la memòria el color dels seus cabells a la primera cita, més enfosquits que ara, a joc amb el carmesí de la boca. I potser van ser detalls com aquests, com els que ara recorda amb certa objecció nostàlgica, el que va provocar la química, la qual cosa va fer que quan ella se li va acostar molt, asseguts al sofà d'aquell local fosc o més aviat ombrívol, i va dir: "o ens traiem els prejudicis dels dos o el que s'està fermentant dins acabarà fent-se vinagre", el que li va fer oblidar-se de les diferències. I mira-la ara, tan bonica, asseguda en l'única butaca del pis, movent el vi com si sabés d'enologia, igual que ell, que no en té ni idea, però sap que aquest vi val el que costa.